Itinerari:

0

0h

0 Km

983 m

42.1223,2.3101Clica per veure'n la ubicació.

Plaça de l'Ajuntament (Vidrà)

Engeguem la caminada a la plaça de l’Ajuntament de Vidrà. Per un estret pas entre la casa consistorial i un edifici amb un curiós carreró interior anem a parar a l’àmplia plaça de Maria Vila d’Abadal i Vilaplana. A l’esquerra ens queda la font i més enllà l’església de Sant Hilari.

1

979 m

42.1229,2.3097Clica per veure'n la ubicació.

Font de Vidrà

Erigida en un extrem de la plaça de Maria Vila d’Abadal i Vilaplana.
Es tracta d’una roca tosca allargada plantada en vertical per on regalima l’aigua.

Deixem la font a l’esquerra i continuem per la carretera de Ciuret. De seguida som al costat de "El Cavaller de Vidrà”, una magnífica finca que ens queda a la dreta.

2

5'

971 m

42.1228,2.3114Clica per veure'n la ubicació.

El Cavaller de Vidrà

El Cavaller de Vidrà és una masia situada al bell mig del poble de Vidrà. Notable exemple del barroc de 1787, està considerada una de les masies més importants de Catalunya.
Els inicis de "El Cavaller de Vidrà” es remunten al segle XIII; Guillem Cavaller va adquirir una casa a la sagrera de Vidrà. Durant més de dotze generacions va pertànyer a la mateixa família, fins que l’any 1640 la pubilla va contraure matrimoni amb l’hereu de la família Vila de Buscarons.
L’any 1771, el llavors propietari Francesc Vila Cavaller va contractar un arquitecte d'origen francès per construir una nova casa en el mateix indret on hi havia edificada la finca inicial, amb l'objectiu de fer-li un regal i una sorpresa a la seva dona, Josefa Pons. Aquest fet fou notícia a la zona i durant un temps la masia fou coneguda com "La Casanova de Vidrà" o "La Pubilla de la Muntanya".
S’edificà així una construcció realment atípica a la zona. Es tractava d’una imponent casa senyorial de muntanya, de tres plantes, feta d’una sola peça i d’un sol estil arquitectònic. Els interiors, molt ben il·luminats i amb un cos central sobresortint al centre de la teulada. Les habitacions comptaven amb balcons i finestres. A més, l'edifici comptava amb una petita capella d'estil barroc, dedicada a la Mare de Déu de la Mercè.
En el decurs dels anys, s’ha mantingut el llinatge de la família Vila gràcies a la institució de la figura de l’hereu, sent-ne els actuals propietaris la família Vila d’Abadal. Durant la guerra carlina es va utilitzar com a quarter general i escola militar.

Seguim per la carretera de Ciuret, acompanyats a l’esquerra per un agradable parc herbat i després per unes pistes esportives. Quan siguem a l’alçada del camp de futbol, trobarem a mà dreta una pista forestal assenyalada per un pal informatiu.

Aquí, fem cas al cartell que assenyala el Salt del Molí i la Tosca dels Degollats i prenem la pista forestal que marxa envers la dreta en sentit sud. 140 metres més endavant arribem a una bifurcació; a la dreta ens ficaríem dins la finca de "El Cavaller de Vidrà”, nosaltres anem a l'esquerra, tot deixant a mà dreta un gran cobert amb eines del camp i bales de palla. Passem pel costat d'una granja amb vaques i gallines, alhora que ens adrecem de nou al sud. 300 metres més avall passem a frec de l'estació depuradora que deixem a la dreta i tot seguit saltem una barrera que barra el pas als vehicles no autoritzats. Un cop passada la barrera ens trobem una bifurcació amb un pal indicador que ens diu que hem de prendre el trencall de l'esquerra, el camí ample de la dreta ens duria a la Tosca dels Degollats, la qual tindrem l'oportunitat de conèixer a la tornada.

Anem planejant en direcció sud-est a través d'un bosc no massa espès.

El camí no té pèrdua, a més de tant en tant trobem biguetes informatives que ens ajuden a orientar.

Quan portem uns 700 metres des de la bifurcació de la depuradora, arribem a un espai obert amb unes torres de la línia elèctrica. Un altre bigueta informativa ens orienta.

A partir d'aquest moment el descens és més pronunciat i el terreny més rocós, per la qual cosa cal tenir cura de no caure. Un centenar de metres més avall som en un encreuament on un pal informatiu ens diu que al Salt del Molí s'hi va per la dreta, però nosaltres volem veure abans les restes del Molí Nou.

Així que seguim per un camí descendent que surt per l'esquerra i de seguida trenquem a la dreta per un corriol que ens aboca al riu Ges, just davant del Molí Nou que ens espera a l'altra banda.

Travessem el riu per unes pedres i accedim a l'altra banda.

3

35'

1,7 Km

883 m

42.1164,2.3197Clica per veure'n la ubicació.

Molí Nou

Construcció de planta complexa i irregular, resultat del creixement l'edifici principal. El material constructiu bàsic és la pedra. El complexa consta de dos molins situats a la confluència de la riera de Sant Bartomeu i el riu Gest. Tot i el seu estat d'abandonament, es pot apreciar perfectament el funcionament dels dos molins. Així, hi podem veure el rec, les moles, i el desaigua. Són destacables les arcades dels desaigües d'ambdós molins, perfectament conservades. L'estat enrunat en el que es troben els dos edificis dificulta la reproducció completa de llurs plantes (especialment en el molí superior).
L'existència de molins a les ribes dels principals rius del Vidranès és coneguda des de la baixa edat mitja. Des dels seus inicis sempre havien estat, com arreu, de titularitat senyorial. El molí Nou, possiblement adscrit al castell de Milany, és el successor d'aquells molins medievals, tot i que els seus murs daten del segle XVI al XVIII. Els avenços tècnics, d'ençà la Revolució Industrial, i els seus emplaçaments en llocs aïllats, foren la causa principal del seu abandonament. El molí Nou, per la seva part, és de cronologia incerta, tot i que, ben segur, va perdre la seva funció al segle XIX. Malgrat el seu lamentable estat de conservació, aquest esdevé un excel·lent exemple per estudiar aquesta mena de construccions.

Vistes les restes del molí, creuem de nou el riu i desfem els prop de 50 metres que ens separen de la cruïlla on hi havia la bigueta informativa. Ara sí que fem cas al cartell i seguim la seva direcció, rebutjant a la dreta el sender per on hem baixat. El bosc es fa més espès al mateix temps que ens apropem de nou al riu. Potser el tram de camí més bonic de l'excursió.

El camí ressegueix el riu Ges per la seva riba dreta, a vegades ben a prop.

Aviat albirem el preciós pont de Salgueda.

L'assolim de seguida.

4

40'

1,9 Km

840 m

42.1150,2.3191Clica per veure'n la ubicació.

Pont de Salgueda

El pont de Salgueda està erigit uns 200 metres aigües amunt del Molí del Salt. Ha estat descrit com a pont romànic, però gravat a l'entrada de llevant, a la barana de pedra, hi llegim la data de 1846.
Al llit del torrent hi ha evidències d'ancoratges anteriors, segurament d'alguna palanca o presa.
El pont duu el nom de la masia de Salgueda, situada a llevant del riu, una masia que va créixer espectacularment (potser es va construir, però semblaria ser anterior) al segle XVIII, com demostren les dates gravades a diferents llindes de les finestres i a la font que hi ha al torrent, just a sota de la casa (construïda a la dècada dels anys cinquanta del segle XVIII, tot i que restaurada ara fa un segle). El nom sembla que vindria dels seus estadants, com suggereix una inscripció a la façana de la casa.

Vist el pont, ens disposem a creuar-lo i seguir el nostre camí cap al Salt de Molí. Girem la mirada i veiem el pont des de l'altra banda de riu.

Al poc de creuar el pont ens trobem a la part alta del Salt del Molí. Podem sortir de la senda i acostar-nos amb cura a la vora del salt per observar millor l'entorn.

Ara cal baixar els pocs metres d'altura que ens separen de la base del Salt del Molí. Passem pel costat del que queda de l'antic molí, pràcticament devorat per la natura.

Continuem el descens pel corriol marcat i arribem de nou a la banda del riu Ges, davant nostre tenim el Salt del Molí.

5

50'

2,1 Km

825 m

42.1141,2.3182Clica per veure'n la ubicació.

Salt del Molí

El Salt del Molí, amb 20 metres d'alçada, és el més alt del riu. Sota la protecció calcària en forma de barret, hi creixen falgueres com l'herba capil·lera. Al bell mig de la llera trobem sargues, un salze arbustiu de fulla prima i llarga.

Travessem el riu per uns pilons de formigó que ens aboquen a l'altra banda. La imatge del salt des d'aquí encara és més àmplia.

Una vegada que ens hem delectat amb l'entorn que envolta aquest racó convé prosseguir amb el nostre recorregut. Pugem una mica a contracorrent de la riera del Rec del Bac de Coll fins que arribem a un arbre amb el tronc ple de noms gravats. En aquest punt veiem el sender que s'enfila a través d' una fageda d'arbres joves. El corriol va guanyant alçada en ziga-zaga i en cap moment deixem de sentir l'aigua del salt perquè encara estem a prop. En alguns trams la pujada és bastant forta, però les arrels dels arbres formen una mena de escalinata que ajuda a pujar amb seguretat. Aquest sender, uns 200 metres més amunt del salt, desemboca en una pista transversal que ens talla. Podríem seguir-la a la dreta i tornaríem a Vidrà, però farem cas al cartell que ens assenyala la Tosca dels Degollats a l'esquerra.

Davallem per l'ampla pista que inicialment marxa en sentit sud i lleugera baixada. Passats 150 metres el vial gira envers la dreta i 350 metres després, just al descriure una corba d'esquerres, abandonem la pista principal i trenquem per un corriol que s'endinsa en el bosc, seguint les franges blanques i grogues i direcció sud-est. 450 metres més endavant som a la Tosca dels Degollats.

6

1h 15'

3,3 Km

805 m

42.1083,2.3131Clica per veure'n la ubicació.

Font de la Tosca dels Degollats

La Tosca dels Degollats, pertany al municipi de Sant Pere de Torelló però és molt coneguda a Vidrà. Es localitza arran mateix del camí, en un indret fosc i misteriós, no exempt d'una bellesa feréstega.
L'aigua es despenja formant nombrosos regalims, oferint sobretot ara que hi baixa aigua, un sorprenent efecte.
Aquesta formació rocosa de material calcari, d'un tamany aproximat de 8 metres d'altura per 11 d'amplada, ha estat formada durant anys per l'acció de l'aigua que regalimava d'una fosa situada a la part superior que anà vessant dipositant, gràcies al degoteig, petites restes de carbonat càlcic.

Un cop donada complida visita a la Tosca dels Degollats, desfem els últims 950 metres fins a la cruïlla del salt del Molí, ara de pujada. Deixem a la dreta el corriol per on hem pujat des del Salt del Molí i continuem pista amunt. Gairebé res a dir d'aquest tram, bones vistes i guanyant alçada poc a poc. Al cap de 1,3 quilòmetres arribem al punt en què ens vam separar de la pista en direcció al Salt del Molí. A partir d'aquí només queda desfer els primers 900 metres i serem altre cop a la plaça de l'Ajuntament, on hem encetat aquesta agradable caminada.

F

2h 30'

6,6 Km

979 m

42.1223,2.3101Clica per veure'n la ubicació.

Plaça de l'Ajuntament (Vidrà)

Inici i final del recorregut.