Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-313 (Cerdanya)

Itinerari:

0 0h
0 Km
1.768 m
42.3093,1.7972Clica per veure'n la ubicació. Cruïlla coll de Trapa/Coll de Pendís (Bellver de Cerdanya)

Avui m'acompanyen Gemma, Lourdes, Mariona, Andrea, Núria i Quim.

Estem situats al peu de la pista forestal per on hem vingut. Cal prendre pocs metres la pista ascendent que arrenca per l'esquerra i franquejar una tanca que barra el pas als vehicles motoritzats.

                                 

De seguida som en una bifurcació; per la dreta aniríem al coll de Pendís, nosaltres trenquem a l'esquerra, cap al coll de Trapa, per un camí ample que marxa inicialment en direcció nord-est per dins el bosc amb lleugera pujada. Al cap d'uns 475 metres trobem a mà dreta i un xic enlairat respecte el camí l'abeurador de Coll de Trapa (42.3117,1.8014)Clica per veure'n la ubicació. .

Trobem aquest abeurador pel bestiar a la dreta del camí que porta a coll de Trapa, enlairat uns metres a la muntanya. És un senzill recipient de ferro allargat que descansa damunt d'unes potes també de ferro. S'alimenta per mitjà d'un tub de plàstic que recull l'aigua d'un petit torrent situat uns metres més amunt.


























Continuem per la pista amb la mateixa direcció que dúiem. Uns 150 metres més enllà arribem a una clariana, és el coll de Trapa (42.3128,1.8030)Clica per veure'n la ubicació. .

              

En aquest punt obviem un camí descendent que se'n va per l'esquerra i continuem pel que portàvem, que just aquí fa un gir a la dreta, a continuació una marrada i s'encara al sud. Uns 1,2 quilòmetres més endavant, pugem a un collet situat en una clariana.



Continuem planerament tombant a l'esquerra, en sentit nord-est i travessant un frondós bosc. Només 100 metres després passem pel costat de la font Freda de Riu, que queda al costat esquerra de la pista, una mica enfonsada respecte el camí.


1 40'
2,1 Km
1.894 m
42.3045,1.8083Clica per veure'n la ubicació. Font Freda de Riu
El conjunt el formen una font adossada a un doble abeurador i un segon i llarg abeurador situat a escassos metres de la font i disposat en angle recte respecte a aquesta. Tant la font com el doble abeurador que hi té adossat està construïda amb pedra del país. L'aigua brolla per un broc fet amb un tronc de fusta al que se li ha practicat una canal i cau en primer abeurador metàl·lic per després alimentar-ne un altre d'iguals característiques a un nivell inferior. L'altre abeurador està fet d'obra arrebossada, amb un tub metàl·lic disposat longitudinalment, de cap a cap i sostingut amb passamans de ferro. El conjunt a hores d'ara es troba molt descuidat.




















Seguim el nostre camí. Uns 125 metres després de deixar la font enrere creuem una clariana, alhora que el camí pren direcció est i lleugera pujada.

               

Uns 225 metres més endavant sortim del bosc, moment que sembla que la pista desaparegui en un prat, des d'on ja veiem, enlairat a llevant, el coll de la Font Freda de Riu. Just al començament d'aquest prat, en el punt que el camí fa un revolt pronunciat a la dreta, se'ns presenta un dilema; seguir la pista que se'n va per la dreta del prat tot pujant i fent marrades o bé fent una drecera en diagonal per un senderó que s'enfila davant nostre. Decidim l'última opció, abandonem l'ample camí i prenem el senderó que arrenca d'enfront, en direcció est i forta pujada, seguint unes marques de color taronja.

                                           



Uns 225 metres més amunt enllacem de nou amb el camí ample que hem deixat fa una estona, ho fem a l'esquerra. Pocs metres més enllà arribem a un collet més marcat, el coll de la Font Freda de Riu (42.3050,1.8165)Clica per veure'n la ubicació. .

El panorama s'obre de sobte i veiem: Davant nostre, uns metres al nord-est, el Roc Cremat i una bona panoràmica de la vall de Riu. Al final dels prats de pastures, al sud, podem albirar el Pic del Moixeró. Més a l'esquerra, les Penyes Altes que ens mostren clarament la seva alçada superior. I sota nostre queda la cabana de Moixeró i la seva bassa.
             


                                         

Del coll estant, girem a la dreta en direcció sud per un senderó que flanqueja el vessant est del Morro de Moixeró tot dirigint-se al collet de Moixeró, per l'anomenat clot dels Amorriadors, seguint uns pals de color ataronjat clavats al terra (no confondre amb un caminet més ample que marxa per l'esquerra, per sota el nostre i amb la mateixa direcció). Sota a mà esquerra hi ha la cabana de Moixeró i una gran bassa.



Al cap d'uns 150 metres passem pel costat d'una abeurador pel bestiar, és l'abeurador del Clot dels Amorriadors (42.3033,1.8161)Clica per veure'n la ubicació. .

El trobem al senderó que transcorre per dalt del clot dels Amorriadors i porta al collet de Moixeró, a uns 325 metres al nord d'aquest. Es tracta d'un bonic abeurador rectangular de ferro, tot folrat de pedra del país i adossat al marge de la muntanya. Rep l'aigua a través d'un broc fet amb un tronc d'arbre buidat i disposat en un petit mur de pedra que li fa de frontal.
























Aproximadament 300 metres després arribem al collet de Moixeró (42.3005,1.8164)Clica per veure'n la ubicació. .

Des d'aquest coll veiem perfectament els perfils de la serra del Cadí, el Pedraforca per la seva cara nord i el camí que baixa al refugi Sant Jordi i a la font del Faig (a la dreta), situat al fons de la vall.



Aquí, defugim el corriol que s'enfila en línia recta i sentit sud-est cap al cim del Moixeró, nosaltres farem una marrada per tal que l'ascensió sigui més agraïda. Així doncs, prenem un senderó ben definit que surt per la nostra esquerra en direcció est/nord-est i moderada pujada. El caminet circula per una zona despoblada d'arbres.

El camí planeja per la vessant nord del Moixeró que ens queda a la dreta. Si avall veiem a l'esquerra el coll de la Font Freda de Riu per on hem vingut i a sota la cabana i la bassa.



Uns 600 metres més enllà el camí fa un gir a la dreta i s'encara al sud-est, rumb que mantenim uns 300 metres més, fins que anem a petar a un encreuament de camins, per on hi passa el GR-150.1.

El sender de gran recorregut GR-150.1 ressegueix d'est a oest la carena de les serres del Cadí i el Moixeró, enllaçant el coll de Pal, a la Cerdanya, amb la població berguedana de Gósol, en una ruta d'alta muntanya coberta per la neu durant els mesos d'hivern. Aquest sender és una variant del GR-150, homologat l'any 1996, que circumval·la tot el Parc Natural del Cadí-Moixeró en un traçat de 157 quilòmetres, descobrint-nos els principals atractius de les poblacions que l'envolten, així com els magnífics paisatges de la zona.
               

Des d'aquest punt podríem continuar el camí que se'n va cap a l'esquerra i culminar les Penyes Altes de Moixeró que resten a menys de dos quilòmetres, però sembla una fita massa pretensiosa per nosaltres, el que fem és prendre el caminet que s'enfila per la dreta en sentit ponent.

                                  


Més que un camí sembla una petita torrentera, degut a lo molt erosionat que està a resultes del pas de les aigües. A mida que anem pujant se'ns obren noves vistes del Cadí a la llunyania acompanyat del massís del Pedraforca.

                     

Davant nostre ja s'albira el cim del Moixeró, el nostre immediat objectiu, elevant-se suaument de la carena.

          

Anem deixant a l'esquerra uns piquets de granit que marquen la divisòria entre la Cerdanya i el Berguedà alhora que busquem el fil de la carena sense perdre alçada.

                                  


Al cap d'uns 375 metres des de l'última cruïlla assolim el Moixeró per la seva vessat est, cim molt més modest i assequible que les Penyes Altes però que també mereix la pena.


2 1h 25'
4,5 Km
2.091 m
42.2996,1.8218Clica per veure'n la ubicació. El Moixeró
Malgrat la seva modesta altitud, el pic del Moixeró gaudeix d'una perspectiva espectacular de la plana cerdana, de la serra del Cadí i del Pedraforca. Des del seu cimall també albirem gran part de la depressió central catalana per la qual serpentegen les aigües del Llobregat.
La serra de Moixeró és una serra dels Pirineus Orientals, al límit de les comarques de la Cerdanya i el Berguedà. Tot i que forma part d'un massís o serra separada de la serra del Cadí se sol confondre o atribuir el nom de Cadí fins a la serra de Moixeró, la Tosa d'Alp i el Pedraforca. Fins i tot el túnel que travessa el Moixeró, salvant així la collada de Toses, és anomenat túnel del Cadí. El 1984 fou inaugurat el túnel del Cadí, pas subterrani de carretera que travessa el massís pel sector del serrat de la Miquela. La totalitat del Moixeró forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró, juntament amb la serra del Cadí, el massís del Pedraforca i gran part de la Tosa d'Alp i el Puigllançada.
La serra del Moixeró, encaixonada entre el Cadí i la Tosa d'Alp, malgrat la seva modesta alçària, és una serra carismàtica, ben diferenciada de les seves veïnes. Abrupte a migdia pel costat berguedà i més suau al nord, pel cerdà. El seu nom sembla provenir d'alguna de les menes d'arbres anomenats moixera.



Sortim del cim per la vessant oest, baixant per uns petits graons de roca calcària que més enllà esdevenen una sendera que careneja en direcció oest. Trobem més piquets de granit que separen ambdues comarques. Uns 250 metres més avall som al coll de Dental (42.2997,1.8189)Clica per veure'n la ubicació. , amb magnífiques vistes a l'esquerra de la part berguedana, presidida a la llunyania per la cara nord del massís del Pedraforca.



Aproximadament 250 metres més avall arribem altre cop al collet de Moixeró (42.3005,1.8164)Clica per veure'n la ubicació. .

             

Estem situats al collet de Moixeró, encarats tal com hi hem arribat, als peus d'un pal indicador de ferro que ens assenyala la font del Faig a l'esquerra, camí que rebutgem al mateix temps que en defugim un altre que surt d'enfront i mena al coll de Pendís. Nosaltres tornarem desfent el camí d'anada, uns 3,3 quilòmetres de lleugera baixada.


F 2h 30'
8,4 Km
1.768 m
42.3093,1.7972Clica per veure'n la ubicació. Cruïlla coll de Trapa/Coll de Pendís

Inici i final de la caminada.