Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-319 (Cerdanya)

Itinerari:

0 0h
0 Km
1.703 m
42.5525,1.8714Clica per veure'n la ubicació. Aparcament nº2 Font Viva (Porté)

Estem situats a la cua de l'estany del Passet, on hi ha una àrea de lleure ben concorreguda.

                 

Comencem a caminar per la mateixa pista cimentada per on hem vingut, planerament i en sentit est. 600 metres més endavant som en una bifurcació; rebutgem el brancal de l'esquerra que és la sortida del tercer aparcament i seguim per la dreta 150 metres més. Aquí, just on comença l'aparcament, trenquem a la dreta per un camí de terra. Penjat a un arbre veiem un rètol de color vermell i groc que ens assenyala els estanys de Font Viva i de Lanós pel camí dels Enginyers. El tram inicial està assenyalat amb marques grogues.

                  

El recorregut que farem és en sentit anti-horari, seguint inicialment les indicacions cap a l'estany de Lanós. Es tracta d'una aproximació a l'estany de Font Viva no tant ràpida però més gradual.

Només començar travessem un pont de fusta que salva el rec de Lanós o riu Querol, segons quin mapa es miri.

                                                   

Passat el pont ens endinsem en un espès i humit bosc. Al cap de 200 metres uns altres cartells ens indiquen que hem d'abandonar el planer camí i trencar a l'esquerra per un senderó més estret.

                 

El camí és l'anomenat dels Enginyers, doncs va ser el camí utilitzat per a la construcció de la presa de l'estany de Lanós entre el 1957 i el 1960, posada en servei el 1962.

Anem en direcció est, guanyant alçada poc a poc per dins d'un profund bosc amb alguns rierols que caldrà saltar. Segons l'època de l'any pot ser que els torrents baixin amb força aigua i dificultin el pas, avui, a principis d'agost, amb uns saltirons n'hem tingut prou.

                                 

Mig quilòmetre més enllà sortim del bosc alhora que ens trobem en una gran clariana amb magnífiques vistes al Carlit i la serra que ens envolta.

              

El camí, indicat en tot moment, torna a ficar-se en el bosc. De tant en tant se'ns obren vistes a la serra.

                             

Creuem rierols.

                                          

300 metres després de travessar la clariana, hem d'anar en compte, doncs abandonem el camí dels Enginyers que se'n va per la dreta cap a l'estany de Lanós, també s'acaben les marques grogues. Nosaltres prenem el viarany que surt per l'esquerra, en lleugera pujada i sentit nord-est ara.

   
   

Tornem a apropar-nos al rec de Lanós.

                                                            

Trobem salts d'aigua i gorgs espectaculars.













































De mica en mica ens anem encarant al nord, sempre remuntant les aigües del rec que ens acompanya a l'esquerra.

           

Quan portem uns 3 quilòmetres caminant des del començament arribem a un pontet de fusta (42.5574,1.8948)Clica per veure'n la ubicació. que salva el rec de Lanós. A la dreta defugim un camí que enllaçaria amb el camí dels Enginyers i travessem el pont.

                              

Des del pont veiem un bonic salt.

                                                    

A l'altra banda del pontet, el camí segueix per l'esquerra, encarant-se a l'oest, mantenint una suau pujada per dins el bosc. De seguida però sortim del bosc i se'ns obren les vistes.

           

De seguida s'acaba la pujada i ja albirem l'estany de Font Viva, el nostre immediat objectiu.

                 

Ja som a la riba est.

 
1 1h
3,6 Km
1.896 m
42.5579,1.8865Clica per veure'n la ubicació. Estany de Font Viva
És un llac d'origen glacial. El torrent que en surt és un dels primers afluents per la dreta del riu Querol.
Es tracta d'un extens llac amb molta zona verda al seu voltant, força freqüentat, doncs és un lloc ideal per descansar i fer un mos.
   
               

Mirant a l'est.

     

Per tornar, seguim el perfil de l'estany per la seva vessant nord. Mirem enrere.

              

Un cop al cap de l'estany, passem a frec de l'antic refugi de Font Viva que fou devastat per un allau anys enrere. Les vistes son esplèndides.

                             

Abandonem l'estany de Font Viva pel seu extrem nord. Aquí teniu una imatge allunyant-nos d'ell.

              

150 metres després d'haver deixat enrere les runes de l'antic refugi, defugim a la dreta un corriol ascendent i poc evident que puja cap a l'estany de Lanós. Només 225 metres més endavant som en una bifurcació; a la dreta aniríem a petar poc més avall de l'estany del Passet, nosaltres trenquem a l'esquerra en sentit clarament sud per un senderó que presenta una acusada baixada.

El camí que ve a continuació és de forta pendent. Alguns trams ens fa subjectar amb les mans i fins i tot posar el cul a terra en alguna ocasió. Tot i així, és curt i assequible per la majoria de persones.

300 metres més avall enllacem amb el rec de Font Viva que ens ve per l'esquerra i que ens acompanyarà fins a baix.

Aquest sender s'anomena el "Sender de les encantades" i anirem trobant diferents fites que indiquen els llocs de les llegendes.

Segons Joan Amades (volum IV del Costumari Català), la reina de les goges de l'estany de Lanós té domini sobre els estanys del Cadí i del Canigó, i des dels de Sant Maurici fins a les Estunes de Banyoles, i li reten vassallatges les dones d'aigua d'aquests llacs.



El camí és un estret corriol que passa per damunt de pedres i branques fins arribar al bosc. Una mica més de mig quilòmetre després arribem a l'esplanada del tercer pàrquing. Ara només ens queda anar a la dreta per la pista asfaltada els 750 metres que ens separen del segon aparcament, on tenim estacionat el vehicle.


F 1h 45'
5,8 Km
1.896 m
42.5579,1.8865Clica per veure'n la ubicació. Estany de Font Viva

Inici i final d'aquesta excursió, aquesta vegada amb premi, unes begudes ben fresquetes.