2
Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-332 (Conca de Barberà)

Itinerari:

0 0h
0 Km
977 m
41.3383,1.1123Clica per veure'n la ubicació. Rojals (Montblanc)
Rojals és una petita pedania pertanyent a Montblanc, emplaçada a l'extrem nord-est de les Muntanyes de Prades i documentada des de l'any 1151. Inicialment era municipi amb les masies dels Cogullons, la Bartra i el Pinetell de Rojals. L'any 1940 s'agregà a Montblanc. La zona de Rojals i els Cogullons ha estat habitada des del Neolític; entre les restes que se'n conserven hi ha un gran nombre de pintures rupestres en pedres a l'aire lliure i coves.

Comencem a caminar pel bell mig del poble, pel carrer Major i sentit contrari al que hem vingut. Deixem la plaça Josep Gomis a l'esquerra.

                    

A la dreta arrenca en baixada el carrer de la Font, que tal com indica el seu nom, ens durà, 125 metres més avall, a la font del poble.


1
0,2 Km
955 m
41.3377,1.1137Clica per veure'n la ubicació. Font de Rojals
El conjunt està format per un mur frontal obrat en pedra treballada lligada amb morter i una paret de pedra seca a la dreta que forma angle recte i delimita l'espai. A la part baixa del mur principal hi ha una gran llosa de pedra que fa de frontal on hi figura gravada la inscripció 1873, suposadament l'any de la seva construcció.
L'aigua raja regulada per una aixeta de polsador collada a la mateixa llosa i cau a una pica allargada feta de pedra. A un nivell un xic més elevat i a la dreta hi ha el sobreeixidor. El sobrant de la pica alimenta a dos abeuradors pel bestiar disposats a la dreta i al mateix nivell, a recer de la paret de pedra seca. Ambdós son de pedra buidada d'una sola peça, el primer més petit que el segon.
Si bé actualment ha perdut la seva funció original, constitueix un indret força bonic.
















Vista la font, tornem al poble i seguim pel carrer Major. De seguida som sota l'església de Sant Salvador. Val la pena pujar les escales i veure-la de prop.


2
0,4 Km
969 m
41.3386,1.1135Clica per veure'n la ubicació. Església de Sant Salvador de Rojals
Està situada a l'entrada del poble de Rojals, al costat de la carretera. És d'origen romànic, de la fi del segle XII, amb algunes modificacions del segle XVIII. De l'obra original es conserva la nau, coberta amb volta de canó apuntada i l'absis semicircular. El 1789 es van construir les capelles laterals, el cor, el campanar i la portada.
                          


Darrere l'absis de l'església hi ha un bonic mirador des d'on podem gaudir d'excel·lents vistes de la comarca.

     

Baixem de nou a la carretera i la prenem a l'esquerra. Al cap d'uns 125 metres trobem un pal informatiu que ens assenyala Montblanc a l'esquerra pel Camí de la Vall.

                                     

Així doncs abandonem la carretera i trenquem a l'esquerra per un corriol descendent que marxa en direcció nord. De seguida passem a frec de la tanca de pedra d'una de les cases del poble, on hi ha una placa commemorativa del Sender GR-171.

El traçat del GR-171 passa per poblacions i monuments de gran interès. Comença a Pinós, continua a Castellfollit de Riubregós, Cervera i la Serra del Tallat, baixa al monestir cistercenc de Poblet i continua a la vila medieval de Montblanc. Després de travessar bells paratges naturals com les Serres de Prades i del Montsant, passa per la cartoixa d'Escaladei i la Fontcalda, i arriba als contraforts del Caro per Paüls.
                                           


El corriol davalla lleugerament per dins el bosc, ben assenyalat amb les característiques franges blanques i vermelles.

              


Molt pedregós, no és agradable de caminar.

                      

550 metres més avall anem a petar a una pista forestal que ens talla. La travessem i continuem pel mateix GR que segueix a l'altra banda. Al cap d'uns 450 metres, al mig d'una corba de dretes, abandonem temporalment el GR i trenquem a l'esquerra per conèixer la font del Ral, la qual ens resta a només 150 metres.


3 30'
1,6 Km
834 m
41.3440,1.1099Clica per veure'n la ubicació. Font del Ral
Davant la font hi ha una petita construcció d'obra que acull la captació de les aigües.
La font consta de dos brolladors separats uns quatre metres l'un de l'altre. El de més a l'esquerra és un tub de ferro encastat a un muret d'obra arrebossada que sustenta les terres del marge. L'aigua cau directament al terra i s'escola fins a trobar el torrent.
El brollador de la dreta brolla directament del marge i és recollit per un broc de pedra amb un rec de forma sinuosa, tot cobert de molsa i vegetació. També aboca l'aigua al terra.





Tornem al camí principal, ben assenyalat. Nosaltres a l'esquerra, en sentit nord-est.

                         

Uns 125 metres més endavant arribem a una bifurcació; de moment rebutgem el brancal de l'esquerra, després l'agafarem. Ara prenem el de la dreta, seguint el GR-171. Seguim per dins el bosc. Mig quilòmetre més endavant, just al sortir d'un revolt de dretes, trobarem la font del Burxoc enlairada a la dreta.


4 45'
2,3 Km
751 m
41.3450,1.1173Clica per veure'n la ubicació. Font del Burxoc
Bonica font boscana. Sota una gran roca del marge trobem el brollador. Un broc de ferro encastat al marge per on raja l'aigua que omple una petita pica arrodonida de pedra disposada a mitja alçada.
           
                            

Continuem camí avall. Compte que només 35 metres després hem de trobar un caminet a l'esquerra que no ress ens baixa a la font d'en Caballé.


5
2,4 Km
733 m
41.3453,1.1175Clica per veure'n la ubicació. Font d'en Caballé
L'aigua raja per un curt broc de ferro encastat al marge i cau directament al terra, després s'escola muntanya avall.
La font està assenyalada amb la característica rajola de ciment, el seu nom escrit en lletres vermelles sobre fons groc pàl·lid. A dalt a la dreta, l'alçada. Aquesta té un simpàtic afegit: "... Per sempre amics!"
                                  

Reculem fins el camí principal, el qual prenem a l'esquerra. Només 200 metres més avall i alguna ziga-zaga som al costat de l'emblemàtica font del Grèvol.


6 50'
2,6 Km
701 m
41.3460,1.1177Clica per veure'n la ubicació. Font del Grèvol
L'aigua raja d'entre unes pedres del marge a través d'un broc de pedra en forma de teula i omple una petita cisterna de planta rectangular disposada a mitja alçada.
A la cara frontal de la cisterna que fa de pica hi trobem gravat el nom de la font, les corresponents franges blanques i vermelles del GR i també una dita popular que fa així:
"Val més una gota de saber que un mar de fortuna."
                                               

Desfem els prop de 700 metres que ens separen de la bifurcació abans esmentada. Un cop aquí girem envers la dreta per un altre sender que davalla per dins el bosc. Un centenar de metres més avall creuem a gual el barranc de la Vall (41.3451,1.1131)Clica per veure'n la ubicació. .

                   

Un centenar de metres a continuació veurem a l'esquerra una cova o bauma obrada (41.3454,1.1142)Clica per veure'n la ubicació. .

                              

El camí davalla molt lleugerament en sentit nord-est. 200 metres després se'ns apareix enfront el cingle de la Guineu (41.3468,1.1153)Clica per veure'n la ubicació. .

        

Al cap d'uns 125 metres més arribem a un mirador natural que ens obsequia amb fantàstiques vistes (41.3477,1.1161)Clica per veure'n la ubicació. .

                           

150 metres més enllà anem a petar a una ampla pista transversal que ens talla i que fem a l'esquerra. És l'anomenat Camí de l'Aigua (41.3489,1.1165)Clica per veure'n la ubicació. .

              

Anem ara en direcció nord-oest. Abans de 200 metres tenim la font del Conill uns metres a mà esquerra.


7 1h 20'
4,1 Km
781 m
41.3502,1.1153Clica per veure'n la ubicació. Font del Conill
Es tracta d'una petita excavació a la roca en forma de mina. L'aigua sortia a l'exterior a través d'un petit broc encastat a la paret. Damunt del brollador hi ha una portella metàl·lica que barra el pas a la mina.
Avui dia la font està canalitzada i connectada al Servei d'Aigües de Montblanc. Tot i així se sap que raja pel brogit que se sent parant l'orella.

Seguim per la pista que comença a guanyar alçada molt lleugerament alhora que ens encarem a l'oest. Al cap d'un centenar de metres rebutgem un camí que se'n va per l'esquerra i uns altres cent metres més endavant som sota la font de la Guineu, que ens resta uns 10 metres per damunt nostre a mà esquerra.


8
4,3 Km
813 m
41.3500,1.1132Clica per veure'n la ubicació. Font de la Guineu
Es tracta d'una bassa de terra amb una gran roca al seu darrere, per la base de la qual i per un forat rodó hi brolla un modest cabal d'aigua.
Avui dia aquesta font està canalitzada i connectada al Servei d'Aigües de Montblanc. Podem veure una tapa metàl·lica al terra.
                       


Continuem per la pista. De seguida passem pel costat d'una bonica bassa ovalada que els forestals tenen al costat del camí pujant cap al Mas d'en Llort.

                                 

Remuntem uns metres més i som al costat de la font de la Cua de Cavall.


9
4,4 Km
819 m
41.3501,1.1118Clica per veure'n la ubicació. Font de la Cua de Cavall o del Guerxet
Es tracta d'una bonica i ben arranjada font. Està integrada al marge de la muntanya, construïda amb pedra amorterada.
De construcció molt similar a la veïna font d'en Seré. El seu frontal queda endarrerit mig metre de la façana principal mitjançant un arc de mig punt de pedra emmarcat a plec de llibre.
En el seu interior hi trobem la sortida de l'aigua a través d'una doble teula situada al racó de la dreta. L'aigua cau a una formació tosca coberta de molsa i després a un bassal per on desguassa.
Sembla ser que el sobrant d'aquesta font alimenta la bassa ovalada que hi ha uns metres pista avall.


Escassos 100 metres més tard estem al costat de la font d'en Seré, la més coneguda de la contrada.


10 1h 25'
4,5 Km
832 m
41.3500,1.1107Clica per veure'n la ubicació. Font d'en Seré
És la font més coneguda de la contrada i sembla ser que va ser la més alta connectada a l'antic Servei d'Aigües de Montblanc.
Es tracta d'una bonica i ben arranjada font. Està integrada al marge de la muntanya, construïda amb pedra amorterada.
De construcció molt similar a la veïna font de la Cua de Cavall. El seu frontal queda endarrerit mig metre de la façana principal mitjançant un arc de mig punt de pedra emmarcat a plec de llibre.
En el seu interior hi trobem la sortida de l'aigua a través d'una doble teula situada al mig. L'aigua cau a una formació tosca coberta de molsa i després a un bassal per on desguassa.
               


Passada la font d'en Seré la pista fa un gir envers la dreta. 250 metres després travessem el barranc del Mas d'en Llort per un pont. Ens crida l'atenció el paisatge amb aquests grans avets, més propis d'altres contrades.

              

Un cop a l'altra banda del barranc, la pista s'adreça a l'est i uns 200 metres més amunt som a les envistes de les pintures rupestres de Mas d'en Llort (41.3522,1.1117)Clica per veure'n la ubicació. .

             


Ens hi apropem.

No és permès l'accés, hi ha una tanca que barra el pas. És poden veure a mida real al CIAR de Montblanc.
Les pintures del Mas d'en Llort estan situades prop d'aquest mas, al nord de Rojals, en el marge esquerre d'un gran tallat anomenat barranc del Mas d'en Llort que forma, en alguns llocs, petites concavitats poc profundes. Concretament, es localitzen a uns 80 metres del fons del barranc, en una petita cavitat d'uns 6 m de longitud, 2,45 m de profunditat i una altura de 3,20 m, orientada al sud. Les figures ocupen un tros de paret d'1,10 m de longitud per 0,60 m d'amplada i es troben a una alçada màxima d'1,5 m del terra i mínima d'1,05 m.
Aquestes pintures foren descobertes per Salvador Vilaseca el 20 d'agost de 1943. L'any 1977 l'equip format per A. Alonso, O. Medina i M. Melgarejo descobriren una nova figura en aquest jaciment. Durant l'any 1987 les pintures foren objecte d'una documentació exhaustiva, dins el "Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya" portat a terme pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.



Un caminet arranjat ens aboca a la pista, just davant del Mas d'en Llort (41.3522,1.1103)Clica per veure'n la ubicació. .

El nom actual d'aquest mas prové de la família que va habitar-lo, com a mínim, des de primers del segle XVIII i fins al 1923, any que l'edifici i les terres adjuntes van passar a mans de l'Estat espanyol per un preu de 5.000 Ptes. A primers del segle XVIII els membres de la família Llort apareixen ja com a regidors del llavors municipi de Rojals.


La pista marxa planerament en sentit ponent.

                    

Uns 250 metres des de que hem deixat enrere el Mas d'en Llort, abandonem la pista i girem a l'esquerra per un camí que de seguida creua el barranc del Mas d'en Llort per sobre un pont. Un cop a l'altra banda trobem una gran bassa ovalada en un indret molt ben arranjat, la bassa del Mas d'en Pepet.

   

Si remuntem 75 metres pel caminet que surt de la dreta de la bassa anirem a la surgència que alimenta la bassa.

11 1h 40'
5,4 Km
867 m
41.3519,1.1070Clica per veure'n la ubicació. Font del Mas d'en Pepet
L'aigua neix una setantena de metres més amunt de la gran bassa, amb un bon doll d'aigua que surt del terra i és conduïda fins la bassa a través de canonada de plàstic. La sortida de la bassa també està canalitzada mitjançant dos troncs buidats disposats en cascada.
 

Tornem a la pista, a l'esquerra, en direcció nord-oest i suau pujada. Al cap de 400 metres som sora les pintures rupestres del Mas d'en Ramon d'en Bessó (41.3541,1.1029)Clica per veure'n la ubicació. , que ens queden a la dreta. El seu accés també està barrat, per tant no ens hi apropem.

Les pintures es troben en el marge esquerre del barranc del Llort, al costat de les runes del Mas d'en Ramon d'en Bessó. Localitzat en una cavitat d'uns 11 m de longitud, 1,75 m de profunditat màxima i 2,20 m d'altura màxima. El sector de paret amb pintures medeix 3,60 m i està orientat al sud-est. Aquest conjunt fou descobert l'any 1950 per Antonet Odena Ferrer, fill del guarda forestal del refugi del Mas d'en Llort. El mateix any Salvador Vilaseca hi efectuà el primer treball de camp, publicant la primera notícia, i poc temps després realitzà un estudi més extens. Tot i que les citacions i referències a aquest conjunt rupestre han estat abundants, fins ara l'únic treball monogràfic és el de Vilaseca.

400 metres més endavant, quan som a l'alçada de la gran bassa rectangular on hi havia el viver d'arbres, arribem a una cruïlla de camins; continuem remuntant pel camí mig que surt enfront nostre. Uns 300 metres més amunt som en una petita presa amb una arqueta i un petit embassament. Si agafem el caminet de l'esquerra ens condueix a la font d'en Garró.


12 2h 5'
6,7 Km
962 m
41.3533,1.0953Clica per veure'n la ubicació. Font d'en Garró
La font es troba molt amagada en una zona de vegetació espessa de la zona alta del barranc d'en Llort, entre pins i matolls.
Uns 300 metres per sota de la font hi ha la pista que puja del Mas d'en Llort cap als Plans de Sant Joan. En una corba del camí s'ubica la bassa de la font d'en Garró, una gran bassa que rep i emmagatzema l'aigua de la mateixa. Aquesta bassa sí que està a la vista quan es puja pel camí, serveix de referència per arribar a la font. Des de la corba del camí cal seguir pujant pel mig del barranc en direcció oest una sendera que comunica amb la font i per la que arribarem en 300 metres.
Es tracta d'un marge on hi ha un tub de ferro encastat. L'aigua cau al terra formant una bassa, ja que per una de les bandes hi ha una mena de presa.



















Tornem enrere fins la trifurcació anterior; ara prenem la pista que surt per la dreta. Passem a frec de la bassa de la font d'en Garró que deixem a l'esquerra (41.3535,1.0990)Clica per veure'n la ubicació. .

Gran bassa rectangular que alimentava el viver d'arbres.
              

No gaire més lluny hauríem de trobar, per sota de la pista, la font del Viver dels Forestals. Però no va ser així, no la vam trobar.



400 metres després d'haver deixat la bassa enrere entrem en un eixamplament del camí, just en un revolt pronunciat d'esquerres. Aquí abandonem l'ample vial i seguim recte per un caminet que marxa en sentit sud, endinsant-se en el bosc i remuntant el barranc de la Font Jordana. Abans d'un centenar de metres som a tocar de la font Jordana, la qual ens resta a la dreta, mig amagada.


13 2h 20'
7,5 Km
935 m
41.3506,1.0978Clica per veure'n la ubicació. Font Jordana
Darrere una barrera d'arbres hi ha una antiga bassa amb paret d'obra, una rasa i una bassa terrera d'on sota un bloc de roca hi brolla l'aigua per diversos punts, això en episodis humits.
                           

Continuem remuntant el barranc, en lleugera pujada. El sender és evident, però tot i així cal estar atents de no perdre'l. 300 metres més endavant som en un clot ben ombrívol i fosc. Hi ha una cova natural (41.3489,1.0959)Clica per veure'n la ubicació. .

                                     

La sendera avança en lleugera pujada i direcció més aviat ponent per dins el bosc. Al cap d'uns 300 metres abandonem definitivament el barranc de la Font Jordana que ens ha acompanyat una bona estona, alhora que el camí fa un gir brusc a l'esquerra i s'eixampla una mica. Ens adrecem al sud i uns 350 metres després anem a parar a una ampla pista forestal que ens talla. La travessem i un cop a l'altra banda seguim per un camí que surt d'enfront en sentit est. 450 metres a continuació, escassos 75 metres abans d'arribar a una altra pista, giren envers la dreta i en una seixantena de metres som en una nova pista que fem a la dreta. La nova pista duu direcció més aviat sud, 250 metres després creuem el barranc de la Vall i uns altres 450 metres més tard passem a frec del corral de la Marieta (41.3409,1.1012)Clica per veure'n la ubicació. que deixem a la dreta.



L'ampla pista avança planerament en sentit sud-est, un xic monòtona. Ja fa estona que ha començat a tronar i ara plou. No és pas el millor moment de l'excursió. 450 metres més endavant som en una bifurcació; podríem continuar recte per la pista de l'esquerra que duu directament a Rojals, però abans volem conèixer la font de les Fontanilles. Així doncs, prenem el brancal de la dreta, assenyalat com a Mas de l'Arlequí. Escassos 175 metres trobem un pal informatiu que ens indica Rojals a l'esquerra pel GR-171.

                                

Abandonem la pista que se'n va per la dreta cap al Mas de l'Arlequí i trenquem a l'esquerra per un corriol ascendent. En una vintena de metres som al costat de la malaguanyada font de Fontanilles.


14 3h 15'
10,3 Km
975 m
41.3368,1.1053Clica per veure'n la ubicació. Font de les Fontanelles
Es tracta d'una capelleta de pedra amb una porta metàl·lica. Quan brolla, l'aigua és conduïda a un petit abeurador abans d'escolar-se pel camí.
És una de les fonts més conegudes de la contrada i sembla ser que antigament nodria el mas del Jaumet. Malauradament avui dia es troba en mal estat, gairebé abandonada.
                                  

En un centenar de metres el corriol ens aboca a la pista de la Pena, la qual prenem a la dreta i ja no deixem fins que 400 metres més tard ens duu al nucli urbà de Rojals, on hi tenim el cotxe i donem per finalitzada aquesta interessant excursió. No cada dia coneixem tretze fonts i que vuit d'elles ragen, tot un èxit.


F 3h 30'
11,2 Km
977 m
41.3383,1.1123Clica per veure'n la ubicació. Rojals (Montblanc)

Inici i final de la caminada.































Inici i final del recorregut.