Font de Sant Patllari


Camprodon (Ripollès)
Coordenades GPS:42.3114,2.3841Clica per veure la ubicació.
Alçada:991 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Abundant
Última visita:Desembre 2012
Caminades:
I-071  Clica per enllaçar amb la caminada I-071.



El lloc és molt bonic i ben ombrejat, forma un clos envoltat per uns bancals de pedra i en un racó queda la font.

Un mur fet de pedres rematat a la part de dalt amb forma de muntanyeta fan de paret de la font d'on surten tres brocs, els dos de més a baix brollen abundosament, el superior només raja en episodis molt humits.

Segons la llegenda, un monjo benedictí s'endugué de la catedral d'Embrun, als Alps francesos, les relíquies de Sant Patllari, ocultes en una bóta que carregava un ase. Prop de Camprodon, l'ase decidí aturar-se i, amb les potes, colpejà tres cops el terra, d'on brollaren tres dolls d'aigua.

Per damunt de la font queda una capelleta, tancada amb una reixa metàl'lica, dins la qual hi ha una imatge del Sant i patró de Camprodon.

Al costat de la font hi ha un poema d'en Joan Maragall gravat en una pedra.

Durant la Festa Major de Sant Patllari (21 de juny) els veïns de Camprodon celebren un dinar popular en aquesta font que acaba amb una remullada al riu Ter. La festa té un ingredient que no pot faltar i és l'anada a la Font en què s'hi fa un dinar de germanor, la festa acaba amb molta gresca i el jovent baixa de la font al poble mullant-se en el torrent i acabant sota el Pont Nou en el mateix Ter. Tot això amb la música antiga que vindria a ser l'himne de Camprodon, la qual és una música per a ballades en les festes dels carrers que comença d'una forma més tranquil·la i es va engrescant sobre la marxa acabant amb un galop desenfrenat enmig de l'eufòria general. Al final és una gran cursa esbojarrada, a veure si van més de presa els músics o els balladors.

És sens dubte la font més estimada pels camprodonins, ja que a més de la seva magnífica implantació paisatgística representa la identitat de la vila tal com pot representar-la el Pont o el Monestir.