Font de la Dinamita
| 41.5062,2.2519Clica per veure la ubicació. | |
| 242 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Condicionada a les pluges | |
| Octubre 2021 |
Es troba situada dins el bosc de la Nau, just a sota del camí, a uns 10 minuts a peu de les urbanitzacions Mas Corts i Mas Llombart. Anirem en cotxe fins la urbanització Mas Corts, que es troba al quilòmetre 7,5 de la carretera de La Conreria (B-500). Pujant des de Mollet trobem el desviament de la urbanització a l'esquerra i hem de pujar força pel carrer Sant Llorenç fins la confluència amb el carrer Montblanc on podem deixar el cotxe. Ara hem de seguir el tros de carrer que ens queda més a l'esquerra, en baixada, i pel qual pocs metres més endavant trobem una tanca del Parc de la Serralada de Marina impedint el pas als cotxes. Passem la tanca i caminem uns 80 metres, on trobem un corriol descendent a mà esquerra que s'endinsa pel bosc de la Nau. Al començament és força dret i relliscós però després esdevé més planer, amb lleugera baixada. Uns 300 metres més avall, sense perdre el camí, trobem la font.
De ben segur una de les millors fonts de tota la Serralada de Marina, tenint en compte el seu entorn, l'aigua que en raja (quan ho fa), l'estructura de la font i la seva conservació. Personalment és de les meves preferides.
La cobreix un sostre de volta catalana feta d'obra vista i totxo. A la part de baix, al mig i a un pam d'alçada, queda el broc de ferro encastat al frontal per on brolla l'aigua que cau en un bassal rodó de terrissa arran de terra i desguassa per un forat rodó amb un enreixat de ferro al torrent.
A banda i banda del brollador un parell de lleixes i fora, a l'esquerra, un petit banc ens convida a seure i gaudir de l'entorn.
A uns 150 metres de de la font, al sud i a peu de camí, encara es poden veure les runes de l'antiga fàbrica de dinamita, que dóna nom a la font. Aquesta petita indústria fou una de les primeres fàbriques de Sant Fost, va començar a funcionar vers 1883. Era propietat dels senyors Tarruella i Berch, de Barcelona, i el nom de la mateixa era "La Nueva Manresana". Es componia d'un molí, una pastera i taller, un magatzem i la vivenda dels empleats, situada a 150 passes. Normalment hi treballaven cinc persones. Va patir diversos accidents, el primer el 28 de desembre de 1883, morint una dona de 60 anys. La segona explosió va tenir lloc el 20 de febrer de 1885, de resultes de la qual va morir l'encarregat, Joan Freidor. La tercera, el 5 de juny de 1893, sense ferits però amb moltes destrosses, i la quarta deflagració, el 16 de novembre de 1896, morint a l'acte el treballador Joan Isern de 25 anys i la seva neboda, Maria Isern Plans, de 3 anys. Va tancar portes definitivament poc abans del 1900.