Font de Sant Domènec i el Ca


Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental)
Coordenades GPS:41.5117,2.2613Clica per veure la ubicació.
Alçada:251 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Condicionada a les pluges
Última visita:Març 2023
Caminades:
I-002  Clica per enllaçar amb la caminada I-002. I-003  Clica per enllaçar amb la caminada I-003. I-042  Clica per enllaçar amb la caminada I-042. I-043  Clica per enllaçar amb la caminada I-043. I-093  Clica per enllaçar amb la caminada I-093. I-117  Clica per enllaçar amb la caminada I-117. I-125  Clica per enllaçar amb la caminada I-125. I-138  Clica per enllaçar amb la caminada I-138. I-152  Clica per enllaçar amb la caminada I-152. I-164  Clica per enllaçar amb la caminada I-164. I-217  Clica per enllaçar amb la caminada I-217.


La localitzem dins el bosc, un quilòmetre al sud-est en línia recta del nucli urbà, només mig quilòmetre més amunt de la font Sunyera. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral.


Prenem com a punt de partida la plaça Joan Matons, situada al bell mig del poble. Aquí agafem en direcció sud el carrer de la Font del Ca. Un cop deixades enrere les últimes cases, defugim una pista amb una cadena que arrenca per l'esquerra i l'antiga bàscula de la pedrera de Can Gallemí a la dreta, continuem recte per l'asfalt. Més tard travessem una altra filera de cases, al final de les quals franquegem una cadena i el carrer esdevé una pista de terra que seguim. Un centenar de metres més endavant deixem a l'esquerra una antiga pedrera i a la dreta un camí. Al cap d'uns 175 metres trobem un pou municipal a la dreta i tot seguit deixem una esplanada arbrada a mà dreta on hi ha la font Sunyera i també abandonem l'ampla pista que segueix de front, nosaltres cal que trenquem a l'esquerra per un camí ascendent, fent cas al rètol de fusta que ens indica la direcció a seguir per anar a la font del Ca. Uns 75 metres més amunt fem un gir de 180º a la dreta, seguint un altre cartell que ens assenyala la mateixa font; recte aniríem a una torre elèctrica. El camí serpenteja en lleugera pujada per dins el bosc. Uns 400 metres més endavant arribem a una clariana; veiem enlairada uns 20 metres a l'esquerra la font i en una esplanada que queda al damunt una petita cova i una taula amb bancs de fusta.


Només raja en èpoques molt humides.

Font formada per un mur adossat al marge, bastit en pedra i maons amb la part superior arrodonida. L'aigua brolla per un forat situat a la part baixa del frontal i en èpoques molt humides també ho fa per un tub de plàstic que queda un pam per sobre del primer. A sota, recull l'aigua una pica de planta rectangular buidada a la roca.

Damunt dels brolladors destaca un plafó rectangular de rajoles ceràmiques acolorides, protegit amb una reixa de ferro. S'hi representa la imatge del sant acompanyat del gos, el nom de la font i una llegenda a la part inferior que es llegeix així: "TU ENS VAS DONAR LLARGAMENT L'AIGUA DE LA SAVIESA / ANY 1769". Alhora, a la part inferior de la reixa protectora, també s'observa l'any 1769 fet en ferro.

Entre el plafó i el brollador, destaca una pedra gravada amb el nom de la font i l'any de construcció "FONT DE SANT DOMENEC I DEL CA / 1769".

A banda i banda de la font disposem de dos petits murets de pedra adaptats com a bancs per seure.

El plafó de rajoles ceràmiques que veiem avui dia el va fer un veí ceramista del poble cap a mitjans del segle XX en substitució de l'original que estava molt malmès.

A pocs metres hi ha una gran taula de fusta amb bancs per fer-hi un mos i al costat una cova excavada al marge que s'utilitzava antigament per guardar eines, inclús com aixopluc dels pagesos que conreaven la terra.

Explica la llegenda que en Lluís Piera, antic propietari dels terrenys on es troba la font, cap a finals del segle XVIII, va voler canalitzar un doll d'aigua que sortia al mig del bosc per fer-ne una font per als carboners que treballaven als seus boscos. Un dia que es va trobar amb el rector del poble que anava cap a Sant Feliu d'Alella, li va explicar la seva idea i li va demanar quin nom posaria a la font. A proposta del rector va quedar batejada com la font de Sant Domènec del Ca (ja que la iconografia d'aquest sant va acompanyada sempre d'un gos), i en la veu popular derivà finalment en el nom actual, font del Ca.

Documentalment, la font apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria, Mn. Josep Antoni Casasayes.

Hi ha constància documental que a mitjans del mes de març de l'any 1809, a la font del Ca, hi va haver una gran batalla entre un nombrós grup de catalans i un destacament francès de l'exèrcit napoleònic que venia de la Conreria i anava cap al poble. En total van morir uns 15 homes, majoritàriament de Martorelles però també de Mollet i La Garriga.

Fins a finals del segle XX, cada 8 d'agost (diada de Sant Domènec) s'hi celebrava un aplec molt freqüentat per la gent de la rodalia.