Emplaçada a l'extrem de llevant del terme municipal, sota el coll d'en Gurri. Es localitza a uns 100 metres al sud de la pista que va de Can Girona al coll de la Font d'en Gurri, en una petita clariana a l'ombra d'un enorme àlber. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral.

Per accedir-hi ens apropem al cementiri municipal, situat als afores pel nord del nucli urbà. Aquí estacionem el vehicle i seguim a peu. Deixem el cementiri a la nostra esquerra, l'asfalt s'acaba i esdevé una pista de terra amb vinyes ben conreades a banda i banda. Uns 200 metres després arribem a una cruïlla; abandonem la pista, també defugim un altre camí que se'n va per l'esquerra i agafem un corriol a la dreta que voreja Can Bernades, deixant la masia a la nostra dreta. Immediatament després obviem un corriol ascendent a la dreta cap a una pineda i de seguida n'ignorem un altre també a la dreta que va a la mateixa pineda que l'anterior. Entrem en un alzinar molt ombrívol, el camí davalla paral·lel al torrent que ens queda a la nostra esquerra, a la dreta trobem una fita de l'Ajuntament de Barcelona, doncs aquests terrenys l'hi pertanyen. Passem per damunt de la malaguanyada font de Beu-i-Tapa que ens queda a sota a l'esquerra. Al cap d'un centenar de metres obviem el camí de la dreta barrat amb una cadena que porta als terrenys d'acampada de Can Girona i també condueix a la font del Racó. Nosaltres continuem recte, enlairant-nos respecte del torrent que deixem a sota nostre a l'esquerra. 150 metres després anem a petar a una ampla pista forestal que ens talla.

Prenem la pista a la dreta, tot seguint uns indicatius cap a la font de la Mercè, Castellruf i el castell de Sant Miquel. De seguida passem a frec de la casa de colònies de Can Girona que ens queda a la dreta. Continuem per la pista que inicialment presenta una considerable pujada, seguint les marques blanques i vermelles corresponents al GR. Mica en mica la pujada va minvant i uns 250 metres després passem pel costat d'una gran bassa cilíndrica d'aigua que queda a la nostra dreta, la bassa de Can Girona. A partir d'aquí el camí planeja. Aviat deixem un camí a l'esquerra que puja a una torre elèctrica. Uns 375 metres més enllà, a la sortida d'un revolt a l'esquerra, defugim un corriol descendent que surt per la dreta, mig amagat, que ens baixaria al gorg de Can Ros. Seguim sempre per la pista. Uns 200 metres més endavant arribem a una bifurcació; pel camí de l'esquerra aniríem al Castell de Sant Miquel passant pel coll de Can Corbera, nosaltres anem recte, planejant per dins el bosc. Al cap d'uns 200 metres el camí s'eixampla formant una petita esplanada presidida per l'agraïda font de la Mercè.

Continuem per la pista, uns 150 metres després trobem una bifurcació amb dos camins barrats amb cadenes; ignorem el de la dreta que segueix el GR i puja a Castellruf, nosaltres prenem el de l'esquerra que puja força pel sauló, entre alzines. Al capdamunt de la forta pujada deixem un camí descendent a la dreta i a partir d'aquí la pujada s'alleuja. Uns 150 metres més amunt, a dalt a l'esquerra, veiem un antic panell publicitari i tot seguit rebutgem un caminet que per l'esquerra ens duria a la font de Can Santpere. Seguim la pista en pujada. Al cap d'uns 400 metres deixem un corriol a la dreta i uns 80 metres més amunt, en un revolt de dretes, obviem un camí a l'esquerra barrat amb una cadena que condueix al castell de Sant Miquel passant pel coll de Can Corbera. Continuem per la pista en pujada durant uns 250 metres més, fins que arribem a una clariana on la pista descriu un revolt d'esquerres amb forta pujada. Aquí abandonem la pista i agafem un caminet que surt davant nostre, inicialment en sentit llevant, després fa un gir cap el sud. Caminem per un bosc tancat i ombrívol i al cap d'un centenar de metres entrem en una petita clariana amb un magnífic exemplar d'àlber al mig i la font de Can Gurri sota seu.

La font està construïda en un clot excavat al mig de l'esplanada, d'un metre i mig aproximat de profunditat i de planta rectangular. L'espai està delimitat per tres murets bastits en pedra de diverses mides sense treballar, lligada amb morter de calç, i coronats amb un sòcol bastit amb maons disposats a pla. A la banda de ponent hi ha unes grans escales de pedra que permeten baixar fins al brollador.

A sota hi tenim la sortida d'aigua mitjançant un curt tub de ferro encastat a l'extrem inferior esquerre de la paret central. A sota recull l'aigua una pica rectangular excavada a la roca.

Damunt del brollador hi ha dues inscripcions gravades a la roca, malgrat que força degradades. La primera diu: "Desde temps (') / Qui ha pretes canviar (') / Seguir hal ser informa (')". La segona inscripció fa així: "Fon del F(') / Cod(') Bos 1794".

Al darrera de la font s'hi troba un cartell de fusta amb la següent llegenda: "Font d'en Gurri. Déu vos guardi de prendre mal i de fer-ne".

La font està envoltada d'una abundant vegetació, de la que destaca un gran àlber. Dos exemplars més van caure durant les fortes ventades de principis de l'any 2009.

Durant el febrer de 2014, els voluntaris de l'ADF de la Conreria varen dur a terme tasques d'arranjament de l'entorn d'aquesta font; desbrossant els marges del camí, desembossant el desguàs i modelant un dels àlbers caiguts per adaptar-ne un banc per seure.

Aquesta font és la que subministrava aigua tant a l'antiga masia de Can Gurri i els seus horts, com als carboners, traginers i vianants que treballaven i transitaven per la zona. Actualment, la masia es troba derruïda a escassa distància de la font, a l'esplanada d'on surt el corriol que hi condueix.

Tant la font com el mas ja apareixen referenciats en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria, Mn. Josep Antoni Casasayes. En un article publicat l'any 1889 al butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana es parla de la font de Can Gurri com una font "fresca i abundosa".

Durant l'època de l'explotació de les pedreres de la finca de Can Girona, un mosso aiguader carregava l'aigua de la font amb un carro i la subministrava als picapedrers.