Font del Llorer o de la Tereseta


Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental)
Coordenades GPS:41.5158,2.2804Clica per veure la ubicació.
Alçada:385 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Condicionada a les pluges
Última visita:Desembre 2018
Caminades:
I-001  Clica per enllaçar amb la caminada I-001. I-010  Clica per enllaçar amb la caminada I-010. I-015  Clica per enllaçar amb la caminada I-015. I-026  Clica per enllaçar amb la caminada I-026. I-085  Clica per enllaçar amb la caminada I-085. I-092  Clica per enllaçar amb la caminada I-092. I-121  Clica per enllaçar amb la caminada I-121. I-139  Clica per enllaçar amb la caminada I-139. I-142  Clica per enllaçar amb la caminada I-142. I-149  Clica per enllaçar amb la caminada I-149. I-152  Clica per enllaçar amb la caminada I-152. I-170  Clica per enllaçar amb la caminada I-170. I-217  Clica per enllaçar amb la caminada I-217.


Emplaçada a l'extrem de llevant del terme municipal, en un petit terraplè dins l'alzinar. La font queda a uns 450 metres a ponent del coll d'en Gurri i a escassos 125 metres per sota de la pista carenera que porta del mateix coll a Castellruf i/o al turó de Galzeran. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral.


Per accedir-hi ens apropem al cementiri municipal, situat als afores pel nord del nucli urbà. Aquí estacionem el vehicle i seguim a peu. Deixem el cementiri a la nostra esquerra, l'asfalt s'acaba i esdevé una pista de terra amb vinyes ben conreades a banda i banda. Uns 200 metres després arribem a una cruïlla; abandonem la pista, també defugim un altre camí que se'n va per l'esquerra i agafem un corriol a la dreta que voreja Can Bernades, deixant la masia a la nostra dreta. Immediatament després obviem un corriol ascendent a la dreta cap a una pineda i de seguida n'ignorem un altre també a la dreta que va a la mateixa pineda que l'anterior. Entrem en un alzinar molt ombrívol, el camí davalla paral·lel al torrent que ens queda a la nostra esquerra, a la dreta trobem una fita de l'Ajuntament de Barcelona, doncs aquests terrenys l'hi pertanyen. Passem per damunt de la malaguanyada font de Beu-i-Tapa que ens queda a sota a l'esquerra. Al cap d'un centenar de metres obviem el camí de la dreta barrat amb una cadena que porta als terrenys d'acampada de Can Girona i també condueix a la font del Racó. Nosaltres continuem recte, enlairant-nos respecte del torrent que deixem a sota nostre a l'esquerra. 150 metres després anem a petar a una ampla pista forestal que ens talla.


Prenem la pista a la dreta, tot seguint uns indicatius cap a la font de la Mercè, Castellruf i el castell de Sant Miquel. De seguida passem a frec de la casa de colònies de Can Girona que ens queda a la dreta. Continuem per la pista que inicialment presenta una considerable pujada, seguint les marques blanques i vermelles corresponents al GR. Mica en mica la pujada va minvant i uns 250 metres després passem pel costat d'una gran bassa cilíndrica d'aigua que queda a la nostra dreta, la bassa de Can Girona. A partir d'aquí el camí planeja. Aviat deixem un camí a l'esquerra que puja a una torre elèctrica. Uns 375 metres més enllà, a la sortida d'un revolt a l'esquerra, defugim un corriol descendent que surt per la dreta, mig amagat, que ens baixaria al gorg de Can Ros. Seguim sempre per la pista. Uns 200 metres més endavant arribem a una bifurcació; pel camí de l'esquerra aniríem al Castell de Sant Miquel passant pel coll de Can Corbera, nosaltres anem recte, planejant per dins el bosc. Al cap d'uns 200 metres el camí s'eixampla formant una petita esplanada presidida per l'agraïda font de la Mercè.


Continuem per la pista, uns 150 metres després trobem una bifurcació amb dos camins barrats amb cadenes; ignorem el de la dreta que segueix el GR i puja a Castellruf, nosaltres prenem el de l'esquerra que puja força pel sauló, entre alzines. Al capdamunt de la forta pujada deixem un camí descendent a la dreta i a partir d'aquí la pujada s'alleuja. Uns 150 metres més amunt, a dalt a l'esquerra, veiem un antic panell publicitari i tot seguit rebutgem un caminet que per l'esquerra ens duria a la font de Can Santpere. Seguim la pista en pujada. Al cap d'uns 400 metres deixem un corriol a la dreta i uns 80 metres més amunt, en un revolt de dretes, obviem un camí a l'esquerra barrat amb una cadena que condueix al castell de Sant Miquel passant pel coll de Can Corbera. Continuem per la pista en pujada durant uns 250 metres més, fins que arribem a una clariana on la pista descriu un revolt d'esquerres amb forta pujada. Aquí abandonem la pista i agafem un caminet que surt davant nostre, inicialment en sentit llevant, després fa un gir cap el sud. Caminem per un bosc tancat i ombrívol i al cap d'un centenar de metres entrem en una petita clariana amb un magnífic exemplar de àlber al mig i la font de Can Gurri sota seu.


Saltem per damunt l'àlber caigut. Al capdamunt del petit talús trobem tres camins; els dos de l'esquerra molt desdibuixats, prenem el de la dreta, el més marcat que marxa en sentit oest. El corriol és costerut, força erosionat per l'aigua, amb molta vegetació i molsa, molt bonic. Uns 100 metres més amunt sortim a una clariana amb una torre elèctrica a l'esquerra. Des d'aquí deixem un corriol descendent a l'esquerra de la torre (que tornaria a la font) i continuem recte per un camí ample, en direcció sud-oest, en lleugera pujada. Al cap d'uns 185 metres ens desviem per un corriol que surt a mà dreta (hem d'estar atents doncs el corriol queda un pèl amagat i no està indicat si venim de la font, sí ho està si venim en sentit contrari), molt tapat per la vegetació, que en poc més de 25 metres ens baixa a la font del Llorer o de la Tereseta.


FFont formada per un mur de pedra que forra el petit talús, bastit en pedra sense treballar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. El brollador es correspon amb un tub de ferro encastat al mur a un metre d'alçada. L'aigua és recollida per una pica circular encastada al paviment de la font (és un test de terrissa), que presenta un decantador pel qual l'aigua passa cap a la teula àrab que la condueix, la qual també està encastada al paviment. Des d'aquí, l'aigua es perd pels voltants.

Al davant hi ha una alzina inclinada força curiosa.

En origen, prop de la font, hi havia dues mines i tres o quatre llorers dels que probablement agafa l'altre sobrenom amb la que se la coneix. Dels llorers encara en queda un, situat damunt de l'estructura, al terraplè superior. Aquests arbres foren plantats probablement pels habitants de la masia, ja que no són autòctons de la zona.

A poca distància de la font en direcció nord, hi ha les restes de l'antiga masia de Ca la Tereseta o Treseta, a la que probablement subministrava aigua i de la que agafa el segon nom.

La font fou senyalitzada per uns voluntaris badalonins fa uns anys, amb rètols de fusta que indicaven la seva ubicació.