Font de Beu-i-Tapa


Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental)
Coordenades GPS:41.5244,2.2571Clica per veure la ubicació.
Alçada:151 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Deixada
Cabal:Eixuta
Última visita:Juliol 2023
Caminades:
I-025  Clica per enllaçar amb la caminada I-025. I-092  Clica per enllaçar amb la caminada I-092. I-121  Clica per enllaçar amb la caminada I-121. I-136  Clica per enllaçar amb la caminada I-136. I-139  Clica per enllaçar amb la caminada I-139. I-142  Clica per enllaçar amb la caminada I-142. I-217  Clica per enllaçar amb la caminada I-217.


També anomenada font de Can Bernades per la proximitat amb la masia del mateix nom.


La localitzem a l'extrem nord del terme municipal, sota la masia de Can Bernades i al marge esquerre del torrent de Can Gurri o de Can Girona, segons quin mapa es miri. La font queda sota el corriol que porta de Can Bernades a Can Girona, entre aquest i el torrent.


Per accedir-hi ens apropem al cementiri municipal, situat als afores pel nord del nucli urbà. Aquí estacionem el vehicle i seguim a peu. Deixem el cementiri a la nostra esquerra, l'asfalt s'acaba i esdevé una pista de terra amb vinyes ben conreades a banda i banda. Uns 200 metres després arribem a una cruïlla; abandonem la pista, també defugim un altre camí que se'n va per l'esquerra i agafem un corriol a la dreta que voreja Can Bernades, deixant la masia a la nostra dreta. Immediatament després obviem un corriol ascendent a la dreta cap a una pineda i de seguida n'ignorem un altre també a la dreta que va a la mateixa pineda que l'anterior. Entrem en un alzinar molt ombrívol, el camí davalla paral·lel al torrent que ens queda a la nostra esquerra, a la dreta trobem una fita de l'Ajuntament de Barcelona, doncs aquests terrenys l'hi pertanyen. Uns 40 metres després de la fita sortim del camí i baixem directament al torrent. A la nostra esquerra, just sota el camí, queda la malaguanyada font de Beu-i-Tapa.


La font es troba al marge del torrent, tocant a la mateixa llera. Està formada per una petita fornícula d'arc de mig punt bastida en maons plans, amb els brancals fets també de maons. L'aigua brollava mitjançant un simple broc encastat a la roca mare, d'on aflorava l'aigua.

El seu nom, Beu-i-tapa, sembla que ve donat per l'escassetat d'aigua que hi rajava, de manera que calia tapar el broc després d'haver-la fet servir, per no llençar l'aigua o que s'assequés.

L'any 2009, la font fou recuperada donat que feia temps que estava completament colgada de terra per les diferents riuades que s'havien anat succeint.