Aquesta abundosa font es localitza dins el bosc d'en Cabot, sota la caseta d'en Quico Massaguer, presidint una àmplia esplanada arbrada prop de la vessant dreta del torrent de Cal Manraset. La font queda uns 400 metres per damunt de la font del Roure.

Ens hi podem atansar amb certa facilitat des del cementiri municipal de la Vall de Clarà, conegut també com el Cementiri Nou, situat al nord de la vila, darrera del polígon industrial i a l'esquerra de la carretera C-1415c que puja a Òrrius. Aquí podem estacionar el vehicle.

Deixem el cementiri a l'esquerra i engeguem a peu per l'ample camí de sorra que marxa en sentit ponent. 150 metres més endavant obviem a l'esquerra l'accés al centre d'atenció d'animals de companyia alhora que el camí esdevé cimentat. Escassos 75 metres després s'acaba el ciment i enllacem amb la riera de Clarà. Immediatament abandonem la riera i trenquem a l'esquerra per un camí que marxa inicialment en direcció sud-est. El camí remunta el torrent de Cal Manreset, a banda i banda anem deixant camins i accessos a les finques, nosaltres sempre pel camí més marcat que mica en mica es va estrenyent. Uns 600 metres més endavant el camí fa un gir a l'esquerra i ens aboca a un descampat, el qual travessem a la dreta en sentit sud-oest. Al final del descampat segueix el camí fressat en direcció més aviat sud. Aviat anem a parar a un camí que ens talla i que fem a l'esquerra. De seguida descrivim un revolt a la dreta i poc més enllà passem a frec de la font del Roure que ens queda a mà esquerra. Continuem pel camí que marxa en direcció sud-oest i lleugera pujada, amb alguna giragonsa i obviant altres camins que ens menen. Al cap d'uns 400 metres després de deixar la font del Roure enrere arribem a un pla on es troba la caseta d'en Quico Massaguer. Ens apropem a la casa i davant seu trobarem unes escales de pedra que ens baixen a una gran esplanada arbrada presidida per la font d'en Quico.

La font és una paret transversal de pedra rematada amb rajoles de terrissa, d'uns deu metres d'amplada per metre i mig d'alçada. A la part central se situa el brollador, un tub d'acer inoxidable per on sempre brolla l'aigua que cau en una pica rectangular d'obra rematada amb ciment.

A banda i banda de la font arrenquen en angle recte dos bancs de pedra amb respatller.

Damunt del brollador tenim una placa de metall amb el nom de la font molt desdibuixat, on encara s'hi pot llegir l'any de l'última restauració, el 1993, duta a terme pel Grup de Fonts d'Argentona. Sota seu es conserva una rajola de ceràmica també amb el nom de la font. Trobo a faltar el característic mig càntir, símbol del Grup.

Més a la dreta de la font hi ha un aflorament rocós de grans dimensions amb una taula de pedra que reflecteix el treball meticulós dels seus restauradors, el Grup de Fonts d'Argentona.

L'ombrívola arbreda de plataners convida a passar-hi les estones de lleure els dies calorosos.

Prop de la font, la petita caseta d'en Quico Massaguer a sembla com si ens vigilés.

L'aigua que abans regava els horts, avui dia continua fent cantarella i apaivaga la set del caminant.