Font de l'Abat Siscar
| 41.3780,1.0852Clica per veure la ubicació. | |
| 514 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Abundant | |
| Maig-2014 |
Emplaçada en una placeta empedrada i arbrada, a peu de la carretera TV-7007, a uns 500 metres passada l'entrada al monestir de Poblet i a uns altres 400 abans del trencall que dóna accés a la pista de la Pena.
La font queda en un mur de pedra perpendicular a la carretera i de cara a llevant, amb un frontal de carreus emmarcat i una llarga pica de pedra, tant llarga com ample és la font.
L'aigua brolla per tres bonics brocs de ferro disposats a un metre de distància entre ells, amb uns cartells metàl·lics al seu damunt, indicant-nos d?on prové l'aigua que hi raja; el central canalitza l?aigua de la font de la Magnèsia, i els dos que resten de la font del Ferro, situades a uns 350 metres al sud-est.
Al costat de la font hi ha una imatge esculpida en pedra de l'Abat Siscar.
Beneïda i inaugurada el dia 25 de maig de 1968.
He trobat un treball elaborat per Eloi Josa, Jordi Mateu, Josep M. Gaya, Josep M. Sans i Jordi Llorens, anomenat "Aproximació a les aigües ferruginoses del paleozoic de les muntanyes de Prades. El Model de Poblet" que tracta aquesta font. Us en deixo un tast:
A les muntanyes de Prades i dins el Paratge Natural d?Interès Nacional, que en bona part comprèn el terme municipal de Vimbodí-Poblet, hi ha el Bosc de Poblet. Només aquí trobem moltes fonts que s?escampen arreu. Al costat de la carretera que uneix el monestir amb la zona de les Masies, s?aixeca la font de l?Abat Siscar.
Essent d?interès estendre la zona de fonts per a l?estímul dels excursionistes, la Diputació de Tarragona estima d?interès provincial potenciar l?anomenada contrada; encarrega al seu arquitecte la confecció d?un pla de construcció de fonts. El pla, redactat el 1965, comprèn tres fonts, entre les quals hi ha la font de l?Abat Siscar.
Fins aleshores, la font de la Magnèsia es trobava a l?entrada del camí de la Pena; avui encara trobem els vestigis d?un racó amb seients d?obra que duen el seu record. Les seves aigües provenien de la mateixa mina de la qual, avui, surten les aigües de la font de l?Abat Siscar.
Les boques de les mines que recullen l?aigua a la font es troben a uns 200 metres muntanya amunt. Mitjançant un tub de plàstic es condueix des de la porta fins a la font. Cada mina d?aigua aboca a cada una de les esmentades. La del Ferro és la que té un major cabal, i ho fa amb dos brocs. La sorpresa és la distància de les mines entre si, ja que, amb una separació de 50 metres, cada una duu aigües diferents.
Els monjos de Poblet es preocuparen de la importància de les mineralitzacions ferruginoses; per això es dedicà l?actual font al monjo Ramon de Siscar. El farmacèutic Ramon Gavaldà fa una anàlisi qualitativa de l?aigua de les fonts l?any 1967, en el qual transcriu l?anàlisi quantitativa.