Font del Ferro


Dosrius (Maresme )
Coordenades GPS:41.6211,2.4506Clica per veure la ubicació.
Alçada:460 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Raja
Última visita:Setembre-2014
Caminades:
I-162  Clica per enllaçar amb la caminada I-162.


Situada uns 450 metres al nord-est en línia recta de Can Bosc, en el camp de Can Lleget, al costat de la riera normalment eixuta que recull les aigües de dos petits torrents, enclotada en una sobtada giragonsa i ensorrada a un metre sota el nivell d'un camí ple de vegetació, entre camps i bosc. Es troba a la part baixa d'un alzinar que hi ha al costat del camí i el torrent.


Construïda en un petit sot a la vora del camí, acollida per tres murs de pedra lligada formant una U. La sortida d'aigua queda en un racó, amb un gruixut broc de ferro disposat a mitja alçada i encastat al mur, per on raja un fil d'aigua i cau en un petit pedestal quadrat de pedra que queda dins una pica plana, tot fet amb pedres escairades. El sòl immediat està empedrat, amb un enreixat de ferro per on s'escola l'aigua sobrant. Al costat de la font hi ha un vern i al seu davant, a uns dos metres i enmig de la vegetació que tot ho cobreix, hi ha les restes d'un mur, que té continuïtat aigües avall i que podria tractar-se de les parets d'una bassa lligada a la font.
És també coneguda amb els noms de Font de la Comtessa, de la Corba i dels Collonuts. El segon nom d'aquesta font prové del fet que la darrera comtessa de Bell-lloc, mestressa de la masia de Can Bosc, s'acostava fins a la fonts des de la casa de fusta on estiuejava, situada sobre l'era de la masia. Es tercer nom, font de la Corba, sembla que li ve per la seva localització sota un revolt del camí. Del quart, font dels Collonuts, es desconeix l'origen.
Aquesta font era un indret freqüentat pels pagesos i pastors de les masies properes, que hi anaven a beure aigua, rentar-se o remullar-se quan estaven treballant pels camps i boscos del voltant. Fins a mitjan segle XX, la gent que habitava en el Far vivia de pagès i del bosc. En algunes masies hi vivien masovers, com és el cas de Can Bosc. Els propietaris, els comtes de Bell-lloc, hi anaven de tant en tant a la finca. El segon comte, Arnau de Mercader i Zufia (1852-1932), era meteoròleg i manà construir prop de la masia de Can Bosc un observatori i una casa de fusta, la Villa Lina (nom de la seva esposa), que fou cremada durant la Guerra Civil Espanyola. Està relativament a prop de Villa Lina i de la masia, i segurament fou visitada força vegades per la comtessa i el comte de Bell-lloc.