Font de Sant Sebastià
| 41.5938,2.4065Clica per veure la ubicació. | |
| 138 m | |
| Lliure | |
| De xarxa | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Octubre-2014 |
Element de mobiliari urbà, recol·ocada en aquest emplaçament l'any 2002, dins una fornícula d'un mur de contenció del pati de davant de la casa número 6-8 del carrer de Pau Casals, un carrer del casc antic, de cases entre mitgeres.
Font de fosa, de catàleg, situada en una fornícula d'un mur de contenció d'un pati. L'interior i l'exterior de la fornícula estan aplacats amb pedra calcària. La font pren la forma de pinacle, amb una pica a la base, un tronc gairebé cilíndric i de fust estriat, on hi ha l'aixeta de llautó, un collarí d'òvuls i un capellet esfèric amb ornaments al voltant i coronat per una petita agulla. És un model que reprodueix els que es van fabricar en època alfonsina, a finals del segle XIX.
Possiblement, la font és coneguda amb el nom de Sant Sebastià perquè Dosrius, amb motiu d'una pesta, va fer un vot de poble en aquest Sant. Per això, el dia 20 de gener era un dia gairebé de festa major: ofici, processó i ball. Actualment, per la festa del Sant només es fa una missa. Segons manifesta Mn. Artur Bosch, rector de la parròquia de Dosrius des de l'any 1959, a l'Arxiu Parroquial no s'ha trobat documentació d'aquest vot de poble, però quan ell va arribar al municipi la festa ja se celebrava i ell va continuar fent missa el dia de Sant Sebastià. També va manifestar que desconeix si la font porta el nom de Sant Sebastià a causa d'aquest vot, ja que a l'Arxiu Parroquial tampoc no n'hi ha documentació que ho corrobori. Les fonts orals consultades així ho creuen, atès que Sant Sebastià és venerat en el municipi des de fa molts anys.
L'aigua que brollava de l'antiga font procedia de la mina de la Companyia de les Aigües, però, actualment, procedeix del servei d'abastament d'aigua potable de Dosrius perquè la que provenia de la mina es va contaminar. L'aigua de la font de Sant Sebastià és una deixa de la Companyia d'Aigües de Barcelona al poble, com a conseqüència de l'acord al qual es va arribar amb l'Ajuntament, pels voltants de l'any 1882, per a l'explotació de les aigües de l'aqüífer de Dosrius (30.000 litres diaris: font del Comú, font de la Plaça i font de Sant Sebastià). Es desconeix l'any de construcció de l'antiga font, tot i que queda clar que l'any 1882 ja existia, perquè part de la "deixa" que la Companyia d'Aigües va fer al municipi fou per a aquesta font. Segons la gent més gran del poble, nascuda a principis dels anys vint del segle passat, tots van manifestar que sempre l'havien vist igual. Es tractava d'una font encastada a la paret que fa de mur d'un pati situat davant de les cases del carrer Pau Casals 6-8, amb fornícula d'arc rebaixat i amb un ampit rectangular. L'aixeta era de bronze i s'havia de prémer perquè brollés l'aigua. Cap al 1980 el seu entorn fou pintat de color verd i gris.