Font del Ronyó
| 41.4750,2.2690Clica per veure la ubicació. | |
| 81 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Deixada | |
| Raja | |
| Novembre-2014 |
Ubicada al sud del nucli urbà, en un revolt que fa el passeig de la Vilesa, pujant a mà dreta, davant de la Creu de Terme.
La font està adossada al mur de pedra que sosté les terres de la finca que hi ha al damunt, al llarg d'una petita terrassa allargada, un xic enlairada respecte el carrer i protegida per un muret de pedra que serveix de bancal. Al mig del mur hi trobem la sortida d'aigua per mitjà d'una aixeta de llautó collada al frontal i cau en un enreixat de ferro que reposa en una lleixa allargada damunt d'un pedestal enrajolat amb un batibull de rajoles de diferents colors, motius i formes. El frontal està rematat amb pedres escantonades i acollit entre dues pilastres amb capitells al capdamunt, on hi descansa una llinda allargada amb el nom de la font gravat "Font del Ronxo", encara que no s'ajusta al topònim Ronyó tal com és coneguda la font a la vila. La part baixa del mur està aplacada amb rajoles, malgrat que moltes d'elles s'han caigut i d'altres estan esmicolades. Un parell de metres a l'esquerra hi ha una portella de serveis i al llarg del mur disposem de diferents bancs de pedra. L'avi Salarich, el del Racó de les Pedres i Rajoles d'en Pere Salarich, es va entretenir també en aquesta font, decorant part de la façana amb diferents plafons fets amb pedretes i rajoles de colors. El nom de Ronyó es veu que ve donat per que a l'aigua d'aquesta font se li atribuïen propietats curatives descobertes pel metge alacantí Dr. Vicenç Lino.
Vicenç Lino Ferràndiz i Garcia, metge naturista, fou un dels introductors de la medicina natural a l'Estat espanyol. Visqué durant molts anys a Tiana, on deixà la seva empremta; la font del Ronyó, la creu de Terme, la festa de l'arbre i la replantació dels Nous Pins són possibles gràcies a la iniciativa d'un home que sempre va estar molt vinculat al poble on vivia. Professionalment, l'any 1931, es doctorà en medicina i cirurgia per les universitats de Barcelona, Saragossa i Madrid. Fundà l'Escola Espanyola de Quiromassatge i Medicina naturals i, l'any 1970, acabà la seva obra sobre l'iridodiagnosi.