Font de l'Oreneta


Viladrau (Osona )
Coordenades GPS:41.8444,2.3867Clica per veure la ubicació.
Alçada:791 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Raja
Última visita:Desembre-2014


La trobem als afores del nucli urbà pel sud, a l'altra banda de la riera. Per accedir-hi sortim del poble pel mas el Torrent, travessem la riera i pugem una cinquantena de metres pel camí de Rusquelles fins a trencar a la dreta per un camí de terra que ens hi atansa en escassos cent metres més.


La font és en un petit replà enlairat mig envoltat per un mur amb bancal corregut de pedra, a l'ombra d'uns magnífics pollancres i castanyers. L'aigua brolla de la part baixa per mitjà d'un tub de ferro encastat al frontal, cau a un bassal quadrat de pedra arran del sòl i desguassa a través d'una canal oberta tot travessant el replà. Sempre raja, malgrat que el seu raig es torna inconstant a les èpoques de sequera. Al capdamunt del frontal hi ha una llosa de pedra blanca disposada en vertical amb el nom de l'homenatjat a dalt, un gravat en relleu al mig i a sota l'epígraf de Josep Carner que diu així:
Filla del cel jo soc la font de l'Oreneta,
em descobrí un ocell i em coronà un poeta.

Al 1936, Marià Manent va proposar d'arranjar l'antiga font de l'Oreneta com a homenatge a Guerau de Liost, nom de ploma de Jaume Bofill i Mates. L'aleshores Conseller de Cultura de la Generalitat, Bonaventura Gassol, va acollir i institucionalitzar la sol·licitud encarregant la tasca a Joan Mirambell (1892-1983) en el disseny del jardí, i a Joan Rebull (1899-1981) escultor de l'estela on es descriu l'epígraf de Josep Carner. El 23 de maig de 1936 la font fou inaugurada amb representant de les principals institucions i estaments de Catalunya. Segons explica la crònica de "la Veu de Catalunya" de 23 de maig de 1936 i ampliada amb la ressenya publicada a "la Humanitat", a l'acte d'inauguració va assistir Octavi Saltor (escriptor), Tomàs Carreras (filòsof), Ramon d'Abadal (historiador), Pere Bosch i Gimpera (arqueòleg), Joan Santamaria (escriptor), Carles Riba (humanista), Manel Folguera (enginyer), Pompeu Fabra (filòleg) entre molts d'altres prohoms i una representació del més alt nivell polític català.

Just a l'entrada ens dóna la benvinguda un pedró amb un bonic poema del mateix Guerau de Liost dedicat a la font.
Voldria ser enterrat al peu
d'aquesta font que endegà el pare.
Té campanetes arreu,
d'aquelles que plaïen a la mare.
Un aire ben senzill
hi porta els sorolls de la vila
i neteja de brossa l'espill
d'aquesta font tranquil·la.
Sovint amb el germà
hi feien un atur, suats de la cacera.
En el seu bassol clar
es mirava el llebrer, vanitós que era.
El berenar posava la muller
a la taula que fa aquesta roca
L'ombreja un castanyer
damunt la seva casolana soca
Un dístic em plauria del meu Josep Carner.
La gent ara en diu "la Font de l'Oreneta"
Vora la teva font, fes, oreneta, niu:
Faràs, demà, companyia al poeta.

Possiblement, si haguéssim de triar un lloc literari montsenyenc lligat amb la memòria de Guerau de Liost, optaríem per aquesta font. Sobretot perquè el mateix poeta va deixar escrit que hi volia ser enterrat, tal i com comença el poema, amb la companyia d'un dístic de Josep Carner, el seu amic de l'ànima.