Font de les Paitides
| 41.8417,2.3985Clica per veure la ubicació. | |
| 895 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Abundant | |
| Desembre-2014 |
S'erigeix als afores del poble pel sud-est, a escassos 75 metres per sota de Cal Lloser. S'hi pot accedir caminat per un bonic corriol que surt del casal del Sagrat Cor (al final de l'avinguda de la verge de Montserrat), o també seguint el camí de terra que puja des de l'inici del pla de Montfalcó cap al veïnat de les Paitides. Si ho fem de la segona manera, ens situem al camí de la Vila, a l'alçada del pla de Montfalcó, una mica més al sud de la font del Sot de Can Rossell; aquí prenem una pista de terra que surt en direcció est i lleugera pujada, remuntant la riera que ens queda a l'esquerra. Uns 375 metres més amunt, just quan acabem de creuar la riera, trenquem a l'esquerra per un camí que porta a Cal Lloser. Només 40 metres més enllà ja tenim la font a mà dreta.
La font, que sempre raja, té fama entre els excursionistes de tenir l'aigua més bona de totes les del Montseny. Consta d'un muret transversal de pedra lligada amb un bancal al costat. L'aigua brolla generosament per un gruixut broc de ferro i vessa a un bassal format per vàries pedres disposades en semicercle i arran de terra. Damunt del mur i envoltat d'heures hi ha una llosa de pedra amb un bonic poema de Guerau de Liost, molt desdibuixat pel pas dels anys, que diu així:
Entre les feixes esgraonades,
cada una d'elles com un retall,
brollen tes aigües mai estriades
com ansa llisa de pur cristall.
Ton marge dóna granada userda.
Les cueretes beuen de tu.
D'una pomera que ja s'esquerda
neda en tes aigües el fruit madur.
Quan les pageses tornen de missa
amb la caputxa plegada al braç,
tasten de l'aigua bellugadissa.
I quan reprenen, testes, el pas,
entre les herbes de la païssa
troben la calma de llurs quintars.
El veïnat de les Paitides dóna nom a la font, o la font al veïnat, de poc més de quatre cases de pedra unides per un fresc corriol que condueix fins a la carretera de Sant Marçal. El veïnat de les Paitides, antigament anomenat de la Poca Farina, està constituït per cases del segle XVII de menestrals establerts a Viladrau i dedicats a diversos oficis, tal i com indica algun nom de les cases que encara han perdurat. Des de la font cap amunt tenim Can Janetó del veïnat, Ca l'Escloper, Cal Lloser, Can Barraca, Can Toni, Can Balet, Cal Ferrer i Can Punet, Can Garrofó, Ca l'Herbolari, Can Bacallà, i Cal Gaudenci.
Les paitides són fades o dones d'aigua, éssers màgics arrelats a les llegendes populars. El poeta Guerau de Liost els hi dóna nom en un excels sonet, Agustí Bartra fa que una paitida canti una cançó en l'ascensió que el mític mariner Ahab fa al turó de l'Home cercant la seva redempció.