Font del Gat
| 41.3683,2.1580 Clica per veure la ubicació. | |
| 69 m | |
| Lliure | |
| De xarxa | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Febrer-2015 |
Localitzem aquesta emblemàtica font dins els jardins Laribal, emplaçats al Parc de Montjuïc de Barcelona. Disposem de diferents accessos al parc des del passeig de Santa Madrona, tots ells amb la font ben indicada, no hi ha pèrdua.
Per una portalada de ferro on al capdamunt hi ha un mosaic de rajoles representant dos gats negres accedim a un gran pati amb un restaurant a mà dreta i la font al fons, inserida dins el gran mur de contenció, sota una arcada feta amb pedra tosca. L'aigua raja per la boca d'un felí de pedra, esculpit per Joan Antoni Homs el 1918. Actualment l'aigua prové de la xarxa d'Aigües de Barcelona perquè la deu que la fornia està contaminada. A la terrassa que queda sobre la font podem veure una altra bonica font decorada amb el relleu d'una màscara i al seu costat l'antic abeurador pel bestiar annex a la font del Gat. El conjunt va ser restaurat l'any 2002.
La font del Gat era una de les moltes que rajava a Montjuïc quan la muntanya encara era poc freqüentada. La seva localització, de cara el nord i entre frondosos arbres, la feien especialment amena per a l'estiu. A les tardes dels diumenges s'hi feia ball al so del piano de maneta. Entre ball i ball degustaven el menjar que es venia al mostrador. La seva fama fou tan gran que la popular Colla de l'Arròs (un grup entre gastronòmic i polític que va tenir una certa influència a la Barcelona de la darreria del segle XIX i principi del XX) va fer construir un elegant restaurant a tocar de la font.
Faust Casals va escriure la lletra d'una cançó amb música de l'olotina Càndida Pérez que de seguida es va fer popular, La Marieta de l'ull viu, que incloïa en la seva lletra l'estrofa "Baixant de la Font del Gat, / una noia, una noia, / baixant de la Font del Gat / una noia amb un soldat... ". Cantada per Pilar Alonso va contribuir a fer més coneguda encara la font. També va inspirar un cuplet cantat per la Pilar Alonso i una comèdia interpretada amb gran èxit per en Pep Santpere al teatre Espanyol.
Segons diu la veu popular, deu el seu nom al fet que fou trobada per un gat el 1855, i que per això la font és coronada per l'escultura d'aquest felí.
Els Jardins de Laribal, de gran valor històric, estan configurats per terrasses, camins, placetes, bassinyols i una vegetació esponerosa i consolidada. Una sèrie de terrasses superposades estan unides entre elles per camins i dreceres de fort pendent, amb trams d'escales intercalats amb un disseny sempre diferent. Pèrgoles de maó vist, pedra i pilars blancs, ombregen les àrees més planeres. La vegetació és majoritàriament exòtica, rica i variada en espècies. És una de les perles del Parc de Montjuïc i passejar-s'hi és una autèntica delícia. La vegetació riquíssima, juntament amb l'aigua que baixa per cascades i llisca delicadament pel mig d'amples baranes, els bancs de rajola i les placetes, creen un conjunt de bellesa excepcional. Aquest és un lloc per estar-s'hi, per contemplar-lo i per anar descobrint els mil detalls que el configuren amb bona harmonia.
La part alta dels actuals jardins pertanyia a la finca de Josep Laribal, un prestigiós advocat el nom del qual s'ha perpetuat als jardins. La finca va ser adquirida per l'Ajuntament l'any 1908, que va iniciar els estudis per urbanitzar i enjardinar la muntanya, amb un projecte global que va ser encarregat inicialment a Josep Amargós i dissenyat per Jean Claude Nicolas Forestier i Nicolau M. Rubió Tudurí, creant un nou estil paisatgístic d'arrel mediterrània.