Font del Mas Tubau
| 42.2048,2.0411 Clica per veure la ubicació. | |
| 1,154 m | |
| Permès, però dins de propietat privada. | |
| Natural | |
| Deixada | |
| Eixuta | |
| Març 2016 |
Erigida dins la finca particular del Mas Tubau però amb l'accés permès, a escassos 15 metres de la façana de ponent de la masia. Aquesta es troba a uns 2,5 quilòmetres al nord-est en línia recta del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, a només un centenar de metres de l'església preromànica de Sant Esteve de Tubau.
Per accedir-hi cal que ens situem al collet de Sant Jaume (el reconeixerem perquè disposa d'un pal indicador), emplaçat a la carretera que porta de Sant Jaume de Frontanyà a la Pobla de Lillet, a quilòmetre i mig del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà en direcció a la Pobla de Lillet. Aquí trenquem per una ampla pista forestal de terra que marxa inicialment en direcció nord-oest. Sense deixar en cap moment la pista, al cap d'una mica més de 475 metres passem a frec de la font de la Mata. Continuem per la pista més ampla, obviant qualsevol camí que ens meni, durant uns 900 metres més, fins que arribem a una cruïlla de camins. Aquí trobem un plafó informatiu dels Rasos de Tubau, rebutgem tant el camí de l'esquerra com el de la dreta i continuem a peu per l'ample vial que surt d'enfront i que ens duu en uns 750 metres al Mas Tubau, on hi trobem la font.
La font és una ben obrada construcció de pedra i maó vist en forma de caseta semisoterrada, de base quadrada i teulada de lloses a dues vessants. El seu frontal queda endarrerit dos pams respecte la façana principal a través d'una volta de maons. Dins hi trobem la sortida de l'aigua mitjançant un vell broc de ferro situat a la part baixa.
Al capdamunt de la font hi ha una inscripció que no he sabut transcriure i a sota la porta de fusta del registre que dóna accés a la cisterna de captació de l'aigua.
Malauradament es troba descuidada i en molt mal estat.
En quan a la masia, és de planta rectangular amb carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. En aquesta façana fou obert, el segle XIX, una galeria de porxos d'arcs de mig punt rebaixats. Aquesta fou objecte d'una restauració el segle XX que trencà amb l'antigor de la casa. El material, atenent que es un edifici d'alta muntanya, és molt senzill, de pedra sense treballar i totalment irregular. Per altra banda, la casa no disposava de gran obertures o finestres. Les dependències annexes a l'estructura de la casa són: corrals, pallisses i dependències necessàries per les feines de camp.
El nom de Tubau correspon al segle XVII, anteriorment el lloc era conegut amb el nom de Montner. En el centre de dita població de Tobau s'aixeca l'església preromànica de Sant Esteve, una de les parròquies regentades pels canonges de Sant Jaume de Frontanyà. Montner, "montinigrus" o "Monte Nigro", surt esmentat com un dels límits de l'església de Sant Jaume en l'acta de consagració del 905. L'any 1374, els homes de Frontanyà i especialment els de Montner no volia retre homenatge al baró de Pinós, manifestant així el seu desigs d'independència dins de la batllia i del priorat (no oblidem que Montner era una de les tres batllies que formava el priorat de Sant Jaume. A partir del segle XVI, la casa de Tubau surt ja esmentada amb aquest nom en la de documentació: en el fogatge de 1553 s'esmenta a Ramon Nibau (segurament Tubau) i sabem que l'any 1589, després d'una forta sotragada de la pesta morí l'amo de Tubau. Actualment la propietat explota la cria de gossos de la raça Sant Bernardo.