Font de l'Estany
| 41.7847,1.3076Clica per veure la ubicació. | |
| 523 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Març 2016 |
La localitzem a un quilòmetre a l'est del nucli urbà, dins un espai urbanitzat amb un parc infantil i una zona de picnic.
S'hi pot accedir tant des de la carretera LV-3201 que porta a Vicfred i a Sant Guim de la Plana, com des de la carretera LV-3113 que va a Massoteres. En tots dos casos (hi ha un pal indicador al començament), seguint la mateixa pista forestal, en una mica més de mig quilòmetre ens hi duu.
El conjunt queda enclotat dins un ampli espai en forma de plaça, accessible per unes escales de pedra. La font està en un robust mur transversal de pedra, al capdamunt del qual hi ha un airós pinacle. El frontal és un gran bloc de pedra d'un 2 metres d'amplada per 70 Cm d'alçada. A la part central apareixen en relleu quatre carotes d'animals amb grans boques, fetes amb un estil molt tosc i força desgastades pel pas del temps, a través de les quals brollava l'aigua. Actualment només hi ha un brollador de ferro encastat a la boca de la cara central per on raja l'aigua, les altres no ragen i només funcionen com a elements decoratius. L'aigua cau a una llarga pica de pedra a mig pam del terra. Els laterals estan decorats amb unes sanefes amb relleus amb motius florals.
El nom d'aquesta font prové d'un antic estany, desaparegut l'any 1815. Documentada des de l'any 1222 (abans pertanyia al terme de Fluvià). Al 1609 es netejà, en un primer intent de recuperació. Al 1816 s'amplia el pou, s'esculpeixen els brolladors i es construeix la piràmide decorativa del darrere. L'última intervenció, ja al segle XXI, ha habilitat l'espai com a zona d'esbarjo. Era i segueix sent en un popular lloc d'esbarjo dels guissonencs.
El que avui és un lloc d'esbarjo, en època remota havia estat un petit estany, d'on naixia la riera del Passarell i que durant molt de temps es va utilitzar per regar els horts i les finques del costat, i per omplir les basses que feien funcionar diversos molins de la zona, com el molí de la Teresa, el molí del Cava... El cabal d'aigua de l'estany ha estat sempre inestable, i pel fet de trobar-se al descobert estava contínuament exposat a l'abocament de runa i a la brutícia. Per aquesta causa, l'any 1609 el cabal d'aigua esdevé tan petit que l'Ajuntament resol netejar-lo. Tal va ser la quantitat d'aigua que en brollà a mesura que l'anaven netejant, que es van veure obligats a suspendre l'obra. El 1815 el cabal d'aigua tornà a disminuir i aquest cop els propietaris (el seu ús ha estat sempre molt regulat), encapçalats per Josep Cava, proposen no tan sols la neteja sinó el cobriment de l'estany per resoldre de manera definitiva el problema. L'Ajuntament aprova el projecte i així fou que, aprofitant l'avinentesa, condicionaren l'espai de la font perquè els veïns poguessin gaudir de l'aigua.