Font de la Cisterna Comunal
| 41.6888,1.3396Clica per veure la ubicació. | |
| 598 m | |
| Lliure | |
| De xarxa | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Maig 2016 |
Trobem aquesta font a l'extrem superior de la plaça que centra el recinte emmurallat.
Malgrat que la font en qüestió és de recent construcció, aboca aigua de la xarxa i no té especial interès com a tal, l'he volgut catalogar en aquesta web pel valor històric que aporta el conjunt on està emplaçada i perquè antigament fou utilitzada per satisfer les necessitats d'aigua dels veïns.
Veiem dues petites construccions en forma de caseta de pedra amb teulada de lloses a dues vessants. Dins es conserven les antigues cisternes comunals que servien per recollir i emmagatzemar l'aigua de la pluja. En una d'elles, la de més a l'esquerra, s'hi ha instal·lat una aixeta de polsador per on raja aigua de la xarxa i cau a una antiga pica de pedra picada que descansa directament al terra.
Les quinze cases del nucli estan construïdes en forma compacta al voltant de la plaça, on conflueixen els vessants de les seves teulades. Això permetia recollir l'aigua de la pluja, canalitzar-la a través de canonades i fer-la arribar a les cisternes on s'emmagatzemava.
Antigament, enmig de les actuals cisternes, hi havia una construcció de base quadrada i coberta arrodonida que donava accés a les cisternes a través d'una porta i que per la seva part alta rebia l'aigua provinent de les teulades de les cases mitjançant una canonada. Al costat també hi havia un cup on es fermentava el vi. Tot plegat ha estat adequadament restaurat, constituint un conjunt molt atractiu.
Montfalcó Murallat és una de les joies arquitectòniques de les Terres de Lleida, un petit poble d'època medieval (segle XI) bastit sobre un turó i que ocupava una posició estratègica per a la vigilància i la defensa en època de reconquesta cristiana. El clos murallat de Montfalcó va esdevenir escenari de diverses conteses bèl·liques. Durant la guerra civil catalana (1462-1472) s'hi van aplegar forces a favor del rei Joan I i a la guerra dels Segadors (1640-1652) va ser aprofitat com a lloc de refugi de les forces catalanes i franceses. L'accés a l'interior del conjunt monumental té lloc per una única entrada. Les cases s'organitzen al voltant d'una petita plaça i dels carrerons que hi conflueixen amb estructura radial. Aquest conjunt conserva una quinzena de cases de pedra que s'aixopluguen a l'esguard de les muralles de 8 metres d'alçada. A l'interior hi trobem encara el forn comunal, així com l'església de Sant Pere.