Font de Sant Adjutori


Olost (Osona )
Coordenades GPS:41.9827,2.0904Clica per veure la ubicació.
Alçada:615 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Condicionada a les pluges
Última visita:Novembre 2016
Caminades:
I-231  Clica per enllaçar amb la caminada I-231.


Erigida als afores del nucli urbà per l'oest, a una seixantena de metres al nord-est de l'ermita de Sant Adjutori de qui rep el nom, concretament just per sota del camí que hi mena.

Des del poble cal pujar pel carrer Gelada fins trobar el carrer Sant Adjutori, el qual prenem a l'esquerra. Quan s'acaben les cases d'aquest curt carrer, esdevé una pista de terra que en uns 250 metres ens duu a l'ermita de Sant Adjutori. Doncs 50 metres abans d'arribar al pla de l'ermita, a mà esquerra i per sota del camí queda la font.

Existeix també una ruta local molt ben assenyalada, anomenada Itinerari del Rebost, que passa per aquesta font i l'ermita homònima.


La font queda molt ben integrada dins una petita àrea d'esbarjo situada just per sota del camí. El conjunt és tot fet amb pedra, presidit per la font i acompanyat d'una llar de foc i una taula amb bancs de pedra on poder fer-hi un àpat una sola família. La font i la llar de foc queden en una terrassa allargada i empedrada, de forma sinuosa, delimitada per un mur baix que ressegueix el marge i enlairada mig metre respecte el pla on se situa la taula.

A l'extrem esquerra s'hi ubica la font, amb un frontal de pedra que sobresurt del mur rematat amb una pedra de grans dimensions. Al capdamunt del frontal queda el brollador de pedra per on raja l'aigua en episodis humits i a sota una pica rectangular que recull l'aigua.

L'ermita de Sant Adjutori va acabar-se de construir el 1717. Consta de la capella, amb un campanar d'espadanya, i la casa dels ermitans. Era regida per dos administradors que, juntament amb la recaptació d'almoines dels ermitans i la devoció popular, feren possible que l'ermita comptés amb un petit fons per a obres de reforma. De fet, ha sofert diverses reconstruccions al llarg dels anys; l'última, el 1989. El 1772 estava en tan mal estat que el bisbe de Vic va fer tancar l'ermita i baixar el sant a l'església de Santa Maria, fins el 1780, que es va acabar de restaurar. L'ermita domina tota la vall i, per això, des d'allà es pot contemplar una excel·lent panoràmica del poble.