Font del Pinsap del Sors
| 41.8400,2.2811Clica per veure la ubicació. | |
| 659 m | |
| Restringit. Propietat privada. | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Desembre 2016 |
La font es localitza dins els jardins de la finca particular El Sors, però es pot veure sense cap dificultat des de fora de la tanca posterior de la casa pairal. Can Sors queda als afores de Seva pel nord, a uns 200 metres de l'església de Santa Maria i a escassos 150 de la font del Sors (no confondre amb aquesta).
Cal situar-nos al centre del poble, a la confluència entre l'avinguda 11 de Setembre (la carretera) i el passeig Rafael Casanova. En aquest punt cal seguir pel passeig Rafael Casanova i al cap d'uns 250 metres, un cop hem deixat el carrer de Vicenç Ibañez enrere, a mà esquerra i per sota del passeig per on hem vingut ens queda una esplanada arbrada presidida per la vella font del Sors. Continuem a peu per un caminet que arrenca a l'altra banda de l'esplanada, al costat d'una gran bassa de reg, i que en un centenar de metres ens aboca a la part posterior de la masia El Sors, davant d'una de les portes d'entrada a la finca, on hi trobem un jardí que acull la font del Pinsap del Sors.
La font sobresurt d'una gran bassa en forma de "L", a l'ombra del majestuós pinsap que li dóna el nom. Consisteix en un pilar de base quadrada rematat per una llosa de pedra, de mig metre de base per uns dos metres i mig d'alçada. A la part de dalt se situa el brollador; una cara de persona en relleu, a la boca de la qual se li ha afegit un tub per on raja l'aigua que omple la bassa.
El pas del anys i de l'aigua ha anat formant uns sediments coberts de molsa sota el brollador que harmonitzen encara més l'espai.
Cal destacar els bonics jardins on es troba la font, situats al costat de la casa pairal. La bona qualitat del sòl i la disponibilitat d'aigua van afavorir una important presència d'arbres. Els més vells van ser plantats per Ramon de Casanova i Mir, fundador el 1851, de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. De fet encara es poden contemplar uns castanyers d'Índies que tenen més de 150 anys. Tret dels exemplars més antics esmentats, la resta van ser plantats entre 1880 i 1890. S'hi poden veure, entre d'altres, avets roigs, sequoies, tulipers de Virgínia i exemplars únics del cedre de l'Himàlaia, avet del Caucas, xiprer d'Arizona, xiprer dels pantans i una tuia gegant. El més remarcable del jardí és un exemplar de pinsap, plantat el 1880 i declarat arbre monumental, que és el més desenvolupat d'aquesta espècie a Catalunya.
El nom de Sors sembla ser que prové de la transcripció escrita de 'dels horts'. L'origen del mas, es remunta al segle XIII i tres segles després es va reedificar o ampliar com ho revela un finestral gòtic d'arc conopial encara existent. Al XIX s'incorpora un altre finestral del segle XIII procedent de la població i un altre de gòtic de la mateixa procedència. Són característiques les torres octogonal, neoromàniques, de poca alçada, que protegeixen la façana nova a la part de ponent, construïdes el 1878.