Font Gran


Taradell (Osona )
Coordenades GPS:41.8771,2.2868Clica per veure la ubicació.
Alçada:608 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Abundant
Última visita:Març 2019


La deu de la Font Gran, abans de Sant Genís o de Taradell, i també coneguda com de les Set Fonts, està emplaçada sota la població, a la riba de la riera de Taradell.


A l'extrem nord del nucli urbà, al carrer de la Font, disposem d'un aparcament, des del qual surt un camí descendent que ens aboca directament a la font.


Es tracta d'una antiga font, l'original ja surt documentada el 1212. L'actual font data de l'any 1790, està construïda amb grans carreus de pedra ben escairats, de base rectangular, d'uns quatre metres d'amplada per metre i mig de fons i dos d'alçada.

Actualment, a la part baixa hi ha sis brocs de metall i una aixeta de polsador, disposats un al costat de l'altre i a uns dos pams de distància, per on raja l'aigua. Damunt d'ells i al centre, un mascaró de lleó de pedra en relleu, d'expressió severa, per la boca del qual també brolla aigua. Totes les aigües cauen a un llarg abeurador de pedra picada que descansa directament al terra, datat l'any 1526.

L'espai que envolta la font és endreçat, està envoltada de taules de pedra i al seu costat hi trobem el plàtan de prop de dos-cents anys de més de 20 metres d'alçada i metre i mig de diàmetre, arbre catalogat com a monumental de Catalunya.

Malgrat l'aprofitament de la deu per part de la xarxa domèstica es deixà un raig permanent.

Seguidament us deixo un article d'Antoni Pladevall i Font, publicat a la web Taradell.com el 5 d'Abril de 2013:
"Abans era un punt vital de la vila puix que ella abastia, des del 1914, cinc fonts situades en punts estratègics del terme i el 1916 la seva aigua es va començar a instal·lar en cases particulars. Això fou degut a l'arribada a Taradell de l'electricitat el 1912 i a la compra d'una bomba, gràcies a un pacte amb el Sr. Domènec Sert, que la pujava fins al dipòsit fet al punt més alt del carrer de Sant Sebastià.
Molt segurament que el poble i abans que ell l'església de Sant Genís, que li va donar origen, es varen aixecar aquí per tenir a prop la gran font, dita inicialment font de Sant Genís, almenys des del segle XIII. La font, com totes les aigües del terme, era propietat del senyor de Taradell i aquest en feia arrendament del seu ús als masos Molist, Madriguera i Bellpuig per utilitzar-la pels seus molins i per regar, segons documents que conservaven als masos.
Del segle XV en endavant consta que la utilitzaven els paraires o els que preparaven la llana per filar i teixir, que prop seu hi tenien una bassa o calciner per netejar-la i on el Gremi, des del segle XVII, hi va posar també un tint. Construïda la casa moderna, de finals del segle XVII en endavant fou la Casa del Gremi on es reunia i del segle XVIII en endavant hi feien les seves festes i, fins i tot, teatre. El casal està presidit per la imatge de Sant Sebastià, el seu patró, i més tard va servir per tenir-hi els safareigs públics quan, entrat el segle XX, aquests es varen treure de l'esplanada que hi ha a l'esquerre del pla de la font.
La necessitat d'aigua va fer que el 1760 es fes una mina en direcció a l'origen de la deu i que el 1790 es fes l'actual font de pedra picada amb el cap de lleó en relleu i sis fonts, que aviat es varen ampliar amb una setena canal, per això se li deia també les Set Fonts, nom amb el qual molts la coneixien. El gran plàtan de prop de 200 anys que li fa ombra, l'arranjament de la baixada feta entorn del 1934 i millores constants, com la supressió dels safareigs externs i l'enjardinament, la convertiren en un lloc entranyable per vilatans i estiuejants que anaven a prendre l'aigua amb anisets i que se n'emportaven cantirets d'aigua fresca.
El creixement de la vila féu que es necessités més aigua. Per això, es construïren pous i, fins i tot, un petit pantà per tenir-ne més reserva. Finalment, el perill de contaminació de la font, comú a gran part de les fonts d'Osona, feu que la font perdés la seva funció original i que l'aigua fos cada vegada més escassa per no cuidar la deu i ser menys necessària. Malgrat tot, la font i el seu entorn continua essent visitat i estimat per tothom i allà s'hi fan visites, trobades i es ballen les tradicionals sardanes vermut de la Festa Major i el seu bar restaurant és sempre visitat, com complint un deure de gratitud secular envers ella."