Font de la Vall
| 41.6919,2.0005Clica per veure la ubicació. | |
| 623 m | |
| Permès, però dins de propietat privada. | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Abundant | |
| Març 2017 |
Emplaçada a dos quilòmetres i mig al sud-est en línia recta del nucli urbà de Mura, l'extrem sud-oriental del terme, a la dreta del torrent de la Vall i dins els jardins de la casa de la Vall, propietat de la Diputació de Barcelona.
S'hi accedeix fàcilment des del punt quilomètric 19,2 de la carretera BV-1221 que porta de Terrassa a Talamanca. D'aquí arrenca en direcció més aviat sud una pista forestal en bon estat que baixa durant 500 metres a buscar el torrent de la Vall, el qual travessem a gual. Un cop a l'altra banda del torrent, la pista descriu una pronunciada corba a l'esquerra i només 150 metres després serem davant de la casa de la Vall. Dins els seus jardins trobarem la font.
Es tracta d'una font isolada, obrada tota ella amb pedra de riu, formada per una paret frontal d'uns dos metres d'amplada per metre i mig d'alçada i coronada en acabat corbat. Està flanquejada per dos bancs per seure que arrenquen en angle recte i delimiten l'espai.
L'aigua raja generosament per un broc de pedra, cau dins un bassal semicircular d'un pam d'alçada i desguassa a la bassa rodona que té al davant.
Al capdamunt del frontal hi ha un mosaic fet amb rajoles de ceràmica representant la Mare de Déu de Montserrat i l'Escolania.
Per sota de la terrassa on es troben la font i la bassa, a peu de pista, hi ha una segona font. Aquesta està adossada al mur de pedra que sustenta la terrassa, del qual surt un tub de ferro colzat que aboca l'aigua a un abeurador rectangular de pedra.
La casa de la Vall és també nomenada de la Vall de Mura. Antigament hi havia tres cases amb un nom molt semblant. La casa de la Vall, la casa de la Vall Sobirana i la casa de la Vall Jussana. És en el segle XIV quan en un document es descobreix l'existència d'aquests tres masos, que més tard passaren al mateix amo i es convertiren en una sola propietat. Les primeres notícies documentades que se'n coneixen són de l'any 1238, i una lloació feta per Pons Pere de Banyeres a l'abat del monestir de Sant Llorenç del Munt, Berenguer, del mas de la Vall del terme de Sant Martí de Muredine. La propietat d'aquesta casa i de les seves terres, és ara de la Diputació de Barcelona. Les cases de la Vall Jussana i Sobirana, ja no existeixen, n'hi ha noticies del 1189.