Emplaçada uns cinc quilòmetres al nord del nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor, per sota de la pista forestal que puja a l'ermita de Sant Elies, just abans d'arribar a la cruïlla on s'entronquen el camí del Cortès amb el camí de Sant Elies.

Per accedir-hi en cotxe cal que ens apropem al poble de Sant Pere de Vilamajor per la carretera BP-5107. Just abans d'entrar al nucli urbà, seguirem una indicació que diu Sant Elies. Prenem aquesta indicació i enfilem recte l'avinguda de Sant Elies. Al cap de 500 metres s'acaba el carrer i esdevé una pista forestal que cal seguir en sentit nord, fent cas tothora als cartells que ens assenyalen Sant Elies. Uns 5 quilòmetres més amunt, quan haguem deixat a l'esquerra el corriol que baixa a buscar la font de Borrell, arribarem a un eixamplament i al mateix temps cruïlla on s'entronquen el camí del Cortès i el camí de Sant Elies. Aquí estacionem el vehicle i, ja a peu, prenem el caminet descendent que d'aquí surt i en uns 30 metres ens aboca a la font.

És segurament la font de muntanya més coneguda del municipi ja que es troba de camí cap a l'ermita de Sant Elies, lloc de parada dels excursionistes de la zona.

El conjunt queda en una petita esplanada per sota de la pista, està format per un mur transversal, combinant pedres de diferents estils, colors i algun maó, que al mateix temps sustenta les terres i acull la cisterna de captació, i per un contrafort a l'extrem dret que delimita l'espai, tot rematat amb una filera de maons vistos.

L'aigua raja per un broc d'acer inoxidable i cau en una llarga pica de pedra buidada que farà la funció d'abeurador del bestiar. El sòl immediat és una era empedrada amb límit de maons.

Davant la font tenim un singular banc per seure, fet amb diferents taulons sobreposats.

Fins la darrera restauració, la font presentava la imatge d'una caixa de repartiment d'aigua i un abeurador pel bestiar; el broc estava a tocar de l'aigua i feia de mal omplir les cantimplores. Recentment s'ha netejat la mina i refet la imatge externa de la font, sense tocar l'arqueta de distribució d'aigua entre les masies de Can Surell i Can Planell. S'ha aixecat un mur de pedra tradicional i rebaixat el terreny per augmentar l'alçada del raig d'aigua i així afavorir abeurar-s'hi.

L'aigua que brolla per la font és l'excedent d'aigua que es distribueix entre les masies de Can Planell, propietaris de la finca on hi ha la font, i de Can Surell. Fa segles, els propietaris de les dues cases van arribar a un acord per repartir-se l'aigua, doncs per arribar a Can Planell calia travessar la finca de Can Surell.

La font de Borrell va agafar protagonisme fa unes dècades quan es va desviar el camí de Sant Elies (ara hi passa a tocar) per la construcció de la urbanització Refugis del Montseny. En fer els carrers es va perdre la font Ferrussa, que tradicionalment tenia més anomenada. Aquest interès es va encomanar a vilamajorencs i foranis, despertant l'interès per fer fontades, trobades i aplecs al voltant de les fonts. Els veïns de Sant Pere de Vilamajor s'aturen a la font de Borrell quan pugen a peu als aplecs de Santa Susanna i de Sant Elies.