Font dels Romeus o del Pelegrins


Font-romeu (Cerdanya )
Coordenades GPS:42.5126,2.0459Clica per veure la ubicació.
Alçada:1,835 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Abundant
Última visita:Agost 2017


Erigida al costat mateix de l'església de l'ermitatge de Font-romeu, situat aquest a un quilòmetre al nord del nucli urbà de Font-romeu, sobre la carretera que duu a Bolquera.

Estem parlant de dues fonts; una la trobem al lateral est de l'església i l'altre dins d'una petita capella que hi ha a escassos 15 metres, entre l'església i la carretera.


La primera de les fonts queda integrada a la façana lateral de l'església. El seu frontal queda endarrerit dos pams sota una volta de pedra. Cinc brocs de ferro colzats aboquen l'aigua a una pica de pedra picada. Al capdamunt del frontal hi ha gravat a la pedra 'Fons Salutis Maria'.

Per accedir a l'altra font cal entrar dins una petita capella que queda entre l'església i la carretera i que normalment roman oberta. Dins, a la paret esquerra i arran del terra, és per on brolla l'aigua que s'escola per un caneló obert fins un bassal quadrat protegit per un enreixat de ferro. A la paret del fons hi ha una imatge de la Mare de Déu dins una capelleta envidrada.

La font és considerada miraculosa i des de temps molt antics ha atret els pelegrins. De fet, l'origen dels pelegrinatges es situa ja en el llunyà segle XI, a partir de la construcció de la capella primitiva per part del comte Guifré. Aquesta font és l'origen del nom "Font-romeu".

La tradició diu que es va produir un miracle: un toro anava gratant el terra, al costat de la font, i així va descobrir la imatge de la Verge. Aquesta llegenda no varia gaire de les que es poden llegir referides a multitud de santuaris.

Fora, al costat de la carretera, trobem un cartell amb un poema dedicat a la font, escrit per en Fredéric William GIRMA, que diu així:
Fontaine chantant haut sa légende
Océan d'espace houle de neige
Nul ne renie ce privilège
Te voir te découvrir t'entendre

Rime au-delà de ta lumière
Ou du soleil que tu captures
Mêle en ton horizon la mer
Et tes plaines bléutees d'azur
Unissant tes monts au ciel pur