Emplaçada a la llera dreta del torrent de la Saiola, situada a una mica més de dos quilòmetres a l'est en línia recta del nucli urbà de Rellinars i a mig quilòmetre al sud de les Boades.

Podem acostar-nos en cotxe fins molt a prop. Comencem apropar-nos al quilòmetre 13,6 de la carretera B-122 que porta de Terrassa a Rellinars. En aquest punt arrenca una pista forestal de terra que marxa en direcció nord-est, cap a les Boades. Trobarem un cartell a la carretera que ens assenyala les Boades i també la font de Carlets. Si prenem aquesta pista, al cap d'uns 675 metres, després d'un revolt a la dreta i abans d'arribar a un gual que travessa la riera, deixarem la font de Carlets a escassos 40 metres a l'esquerra. Continuem sense deixar la pista que ara circula en direcció sud-est i amb la riera a la dreta. Al cap d'uns 250 metres descrivim un gran revolt a l'esquerra al mateix temps que abandonem la riera de Rellinars que se'n va per la dreta. Acabat el revolt quedem encarats al nord i lleugera pujada. Uns 200 metres més amunt la pista es bifurca. En aquest punt hauríem d'estacionar el vehicle en un racó que no faci nosa. Així doncs, ja a peu, rebutgem el brancal de l'esquerra que puja cap a les Boades i fem pel de la dreta. Només una seixantena de metres més endavant travessem el torrent de la Saiola alhora que entrem en una corba a la dreta. Uns 50 metres després d'haver creuat el torrent i abans de sortir del tot de la corba, cal trencar a l'esquerra per un corriol que es fica dins el bosc i que en 40 metres ens aboca al torrent. A l'altra banda ja veiem la curiosa font del Trull.

Bonica font temporal, molt ben integrada al marge de la muntanya, tant sols es veu la paret frontal de pedra, per sobre és coberta per terra i vegetació. La cisterna de captació queda sota una volta obrada en pedra, oberta per la cara frontal.

Quan raja, ho fa per un broc de ferro que surt de la part baixa, cau directament al terra i s'escola fins la riera .

Al costat esquerre hi ha una allargada llosa de color terrós amb el nom de la font gravat i una simpàtica flor blanca en un extrem.

Aquesta font desaparegué durant les inundacions de l'any 1962 i fou redescoberta i reconstruïda l'any 1995. Hom creu que es tracta d'una font feta pels carboners per tal de tenir aigua en època de sequera, i el nom li vindria determinat per la seva forma.