Font de la Torre del Rellotge de Gràcia


Barcelona (Barcelonès )
Coordenades GPS:41.4002,2.1576Clica per veure la ubicació.
Alçada:56 m
Accés:Lliure
Tipus:De xarxa
Estat:Ben conservada
Cabal:Raja
Última visita:Setembre 2017


Erigida al vell mig de la plaça de la Vila de Gràcia, als peus de l'emblemàtica Torre del Rellotge o com es coneix popularment el Campanar de Gràcia.


La font es troba a la base d'aquesta esvelta torre, a la cara sud. El seu frontal queda endarrerit respecte la façana mitjançant un arc de mig punt. Consta de dos brolladors de pedra esculpida amb la forma d'una cara de persona, diferents l'un de l'altre, per la boca dels quals raja l'aigua si premem un polsador que hi ha disposat al mig. A sota una llarga pica plana de pedra picada recull l'aigua.

Símbol inqüestionable de l'actual barri de Gràcia, la Torre del Rellotge va ser construïda als voltants de 1864. L'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias va ser l'artífex de l'aixecament d'aquest campanar civil exempt al davant de l'edifici de l'Ajuntament. La idea de fer una torre al mig de la plaça va ser deguda al fet que cap de les parròquies de Gràcia d'aquells temps no tenia un campanar alt, i a més estaven situades fora del nucli antic de la Vila.

La torre va ser coronada amb un rellotge de quatre esferes amb la idea que pogués ser vist des de qualsevol punt de la vila. Va construir la maquinària del rellotge original el suís Albert Billeter, autèntic precursor dels rellotges elèctrics a Espanya. Mesura 33,5 metres d'alçada i és de forma octogonal amb una sòlida base quadrada en la que hi ha una font, a mitja alçada un fris amb signes del zodíac, al cos més alt un rellotge i coronant el conjunt la famosa campana Marieta, obra d'Isidre Pallarès. Ben aviat però, la seva esveltesa es va veure minvada al desaparèixer els tres graons que circumdaven la base, per l'elevació del nivell de la plaça.

A l'interior, hi ha una escala en espiral de volta seguida i sense replans que permet arribar a la maquinària del rellotge. Pel que fa a la campana gran, coneguda popularment com la Marieta, està decorada amb frisos molt treballats, l'escut de Gràcia i relleus de Sant Isidre, la Mare de Déu de Gràcia i el Santíssim Sagrament.

El campanar de Gràcia es va fer cèlebre en les revoltes populars de 1870, 1873 i 1874, i es va convertir en l'emblema de la llibertat i de la democràcia. Aquest sentiment es va fer encara més fort després de 1929, quan la pressió popular va fer restituir les campanes al seu lloc, després d'un intent de fondre-les per a la torre rellotge de l'Exposició Universal a la plaça d'Espanya.

Conta la llegenda que el 1870, durant l'aldarull de les Quintes, va estar sonant des del 4 al 9 d'abril, impulsada per una corda fins al terrat d'una veïna. Les tropes del general Gaminde, situades al pla de Barcelona, bombardejaven la vila rebel per mirar de fer callar la campana. Per això hom pot escoltar el seu so esquerdat. Aquesta història va donar peu a la creació d'una de les publicacions de més longevitat de la premsa catalana; creada per Innocenci López Bernagosi, "La Campana de Gràcia" es publicà durant 60 anys, fins a l'octubre de 1934.

Prova de la inauguració del campanar és la làpida situada damunt la font. Al peu de la font, en una de les lloses del paviment, hi trobem la data de la torre i el nom de l'arquitecte que la va projectar.