Font de la Pastora
| 41.5740,1.8984Clica per veure la ubicació. | |
| 467 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Deixada | |
| Condicionada a les pluges | |
| Octubre 2017 |
La trobarem dins el bosc, a uns quatre quilòmetres i mig al nord del nucli urbà d'Olesa de Montserrat, uns 650 metres al nord en línia recta del turó de la Gronya i a uns altres 650 metres al sud-est del Puig Cendrós.
Per accedir-hi us proposo apropar-vos per una pista forestal, però he d'advertir-vos que millor que porteu un cotxe amb la suspensió alta, doncs tot i que la pista es troba en bones condicions, hi ha molts guals. Ens situem al nord de la vila, concretament al carrer Mestre Joan Llongueras. D'aquí arrenca en sentit nord/nord-est una pista forestal que comença a remuntar la muntanya, passant entre horts i camps de conreu, principalment oliveres. Al cap d'uns 1,2 quilòmetres trobarem una font pública a mà dreta del camí i tot seguit un indicador que ens assenyala la font dels Encantats a l'esquerra. Nosaltres continuem recte durant 50 metres, fins que arribem a una bifurcació que fem a l'esquerra. A partir d'aquí començarem a enfilar-nos fent ziga-zagues, sense abandonar en cap cas la pista més ampla i no fent cas a altres camins que ens menin. Quilòmetre i mig més amunt anem a parar a un encreuament; defugim el brancal de la dreta i continuem pel de l'esquerra, sempre en pujada. Un altre quilòmetre i mig més i serem al coll d'Oriol, on hem de deixar el vehicle i seguir a peu.
Un cop a l'esplanada del coll rebutgem l'ample vial que d'enfront se'n va cap a Sant Pere Sacama, també obviem el corriol de la dreta que puja al turó de la Gronya i un altre que surt entre els dos. Cal que prenguem un corriol ascendent que arrenca a peus del pal informatiu. En el rètol veurem assenyalades les fonts d'en Mateu i de la Pastora, cosa que és d'agrair. El sender circula en direcció nord per un terreny rogenc, en lleugera pujada. Una trentena de metres després arribem a una bifurcació; rebutgem el brancal de la dreta que se'n va cap al Puig Ventós i fem pel de l'esquerra. Al cap de només 50 metres trobem un cartell de fusta a mà esquerra del camí que ens anuncia la font del Mateu. Nosaltres seguim recte per un sender que transcorre per un terreny rocós ben assenyalat per unes franges blanques amb un punt verd al mig. Uns 200 metres més enllà arribem a una bifurcació que fem a l'esquerra, mantenint la direcció. Al cap d'uns 225 metres des de l'última bifurcació trobem a mà esquerra del camí un rètol de ferro que ens anuncia la font de la Pastora. Ens desviem doncs a l'esquerra per unes escales de pedra que ens permeten baixar i en menys de 50 metres ens atansen a la font.
El conjunt el formen la cisterna de captació i la pròpia font, separats uns 10 metres un de l'altre.
En quan a la cisterna de captació d'aigua és una construcció de pedra lligada i integrada al marge de la muntanya, de la qual només se'n veu la part frontal. La seva entrada està flanquejada per dos murs, un de baix a l'esquera i un segon més alt a la dreta que sustenta les terres. Una obertura rectangular protegida per una porta de ferro pintada de color gris que s'ha després de les seves frontisses dóna accés al seu interior. Dins hi trobem un jub, una cavitat enclotada que emmagatzema l'aigua. En aquest cas és una petita estança de forma quadrada, de metre i mig de base, bastida amb pedres i llosses grans que formen una cisterna on s'hi acumula de forma natural l'aigua que degoteja de les escletxes de les parets interiors.
La font queda enclotada mig metre respecte del nivell del jub, a recer d'un mur frontal de pedra que sobresurt lleugerament per damunt i d'altres dos murets que arrenquen a banda i banda en angle obert delimitant l'espai. L'aigua raja per un broc de plàstic a mitja alçada i cau a un bassal rodó arran del terra.
Al començament del corriol que mena a la font hi ha un cartell de ferro amb el seu nom i la data de restauració, 1-6-1995.
L'accés a la font des del camí principal està perfectament arranjat amb graons de pedra, malauradament tant la cisterna com la pròpia font es troben en estat de deixadesa; la porta està despresa de la paret i el brollador és ple de males herbes que cobreixen el bassal i el replà.