Font del Forner
| 41.4226,1.5061Clica per veure la ubicació. | |
| 635 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Condicionada a les pluges | |
| Novembre 2017 |
Localitzada a uns 1,2 quilòmetres en línia recta al nord-oest del poble, a la llera esquerra del torrent de la Font de Sant Bernat.
Si sortim del poble pel nord en direcció a l'església de Santa Magdalena, tot just haguem travessat el pont que salva la riera, cal trencar a l'esquerra per una pista de terra que marxa en direcció nord-oest, cap a Cal Diable. Al cap d'uns 700 metres arribem a un eixamplament alhora que cruïlla de camins. Aquí cal estacionar el vehicle i continuar a peu.
Ja a peu i tal com hi hem arribat, defugim la pista que per la dreta segueix cap a Cal Diable i dels dos camins que tenim davant rebutgem el de més a l'esquerra que en una cinquantena de metres ens duria a la font del Molinot. Prenem doncs el de la dreta que marxa en sentit ponent i lleugera pujada. El camí és ample i fàcil de seguir. Al cap d'uns 225 metres deixem a la dreta un corriol ascendent amb un pilonet de pedres al començament alhora que planegem per dins el bosc en direcció més aviat nord-est. Uns 300 metres més enllà anem a petar a una petita esplanada on hi trobem un dipòsit d'aigua, una taula de pedra amb bancs per seure i una barana de ferro a mà esquerra que protegeix la font del Forner que queda a sota.
La font queda enclotada metre i mig per sota del nivell de l'esplanada, protegida d'aquesta per una barana de ferro i amb uns esglaons que ens permeten baixar-hi.
A sota trobem un replà empedrat i arrecerat per un mur de pedra de forma semicircular que reté les terres i per un muret baix a l'esquerre que separa el torrent.
El brollador queda al mig del mur semicircular i és un conjunt de pedra porosa amb un broc de ferro al mig per on raja l'aigua. Un bassal semicircular de pedra recull l'aigua, la qual desguassa al torrent per sota del paviment.
A l'esquerra hi tenim un mosaic de rajoles, malauradament esmicolat, on hi havia el nom de la font i també ens deia que havia estat restaurada l'any 2008.
L'indret és bonic i acollidor, molt endreçat. La taula amb bancs de pedra convida a passar-hi una estona.