Localitzada uns tres quilòmetres i mig al nord-oest en línia recta del nucli urbà d'Amer, a peu de la carretera que puja a Sant Martí Sacalm, a la banda esquerra de la carretera si venim d'Amer, en un petit espai ben endreçat i enjardinat.
Per visitar-la ens apropem a l'antiga estació del Carrilet, situada a l'extrem occidental de la vila d'Amer. Des d'aquí deixem l'estació enrere i seguim per la pujada de l'Estació. Uns 150 metres després cal girar a l'esquerra i prendre la carretera que puja a Sant Martí Sacalm. Al cap d'uns 5,5 quilòmetres, abans de descriure una pronunciada corba a la dreta, trobarem un espai a la dreta de la carretera on poder estacionar el vehicle. La font resta passat el revolt i a la banda esquerra.

La font queda adossada al marge de la muntanya i a només quatre metres de la carretera. Es tracta d'una paret de pedra amorterada d'uns quatre metres d'amplada, més baixa als extrems que al mig on és rematada per una pedra. A banda i banda arrenquen dos petits contraforts que serveixen de lleixes i delimiten l'espai que està empedrat. Al mig de la paret principal hi ha una semiesfera de pedra com a guarniment. Davant la font queda una petita bassa poc fonda que recull les aigües.

Disposa de tres brolladors a diferent alçada i a metre i mig de distància entre ells. El de la dreta és una aixeta de maneta i és el que es troba a un nivell més baix, abocant la seva aigua a una pica. El segon en alçada és el que està situat més a l'esquerra, és un broc d'acer inoxidable per on raja l'aigua que cau a una pedra on se li ha practicat un forat allargat, després desguassa a la petita bassa que hi ha al davant. El central només brolla en èpoques molt humides doncs és el que queda més amunt, és un tub d'acer inoxidable més gruixut i llarg i la seva aigua cau directament a la petita bassa.

Damunt la font tenim un bonic cartell de fusta amb el nom de la font en relleu, acompanyat d'una teula fent honor al seu nom.

L'entorn és molt fresc i agradable, ple de vegetació, principalment heures i falgueres.

Aquesta font és la més visitada per la gent de la zona ja que es de fàcil accés. Tot sovint trobarem gent carregant garrafes d'aigua. Va ser arranjada el 2009 gràcies a la col·laboració d'un grup de veïns d'Amer, un d'ells fou en Jesús de la Bruguera. Es va agafar l'aigua de les Fontiques portant-la amb una mànega de 200 metres fins a la font.

Criden l'atenció uns versos gravats en uns cartells de fusta, obra de mossèn Enric Bahí. Un d'ells diu així:

"Quin goig que fa aquesta Font
amb l'aigua tan neta i pura!
Mireu-la bé com fulgura
quan el dia neix i es pon
sisplau no deixeu sutzura."

I l'altre diu això:

"Gairebé tothom s'atura
en aquest lloc tan bonic,
a beure i reposar un xic,
si ningú hi deixés merda,
l'aigua seria més pura
i l'herba força més verda."