Font de la Sentiu
| 41.3013,1.9592Clica per veure la ubicació. | |
| 84 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Abundant | |
| Agost 2018 |
Erigida a uns 3,5 quilòmetres a ponent del nucli urbà de Gavà, molt a prop del barri de la Sentiu de qui rep el nom i a tocar del fondo del Celler. Concretament la font queda a uns 800 metres a l'oest del veïnat de la Sentiu, per sota de la pista.
Des de Gavà ens apropem a la Sentiu per l'anomenada carretera de l'Abocador. Un cop aquí travessem el veïnat d'est a oest per la carretera de la Sentiu. Quan s'acaben les cases també acaba l'asfalt i esdevé una pista forestal de terra que marxa en la mateixa direcció. La seguim durant uns 300 metres, fins que trobem una cadena que barra el pas als vehicles. Aparquem el cotxe i continuem a peu. Saltem la cadena i seguim per la pista forestal uns 350 metres més, fins poc abans de descriure un pronunciat revolt a l'esquerra. Som al costat d'una gran bassa que ens queda a sota a l'esquerra, és la bassa i font de la Sentiu.
En algun lloc l'he trobat anomenada com a font de Can Dardena.
El conjunt es troba entre el torrent i la pista, en un espai ombrívol i fresc. Està format per la font, la bassa i una petita caseta de servei.
La font és el final d'una una gruixuda canaleta que travessa el torrent, bastida en obra arrebossada. L'aigua brolla generosament per un tub de ferro i alimenta la bassa. Al seu lateral hi ha un mosaic de rajoles, malauradament esmicolades, amb el nom de la font, els anys de construcció 1755 i de restauració 2002, així com el logo del Grup Ecologista Quercus.
En quan a la bassa, va ser construïda al segle XVIII per regar els conreus i abeurar el bestiar. Queda a nivell del terra, té forma rectangular, d'uns 8 metres de llargada per uns 4 d'amplada i no és massa fonda.
L'aigua de la font és el sobrant de la caseta de captació que hi ha uns metres més amunt, a l'altra banda del torrent, destinada a abastir d'aigua les masies de Can Vinyes i Can Dardena. La captació esmentada va ser autoritzada pels barons d'Eramprunyà l'any 1755 i encara se'n conserva l'escriptura.
L'any 2002 els membres del Grup Ecologista Quercus van iniciar-ne les tasques de restauració. Van haver de netejar el bosc que havia omplert la zona de la bassa, desprès que s'omplís de sorra i pedres un cop havia deixat de fluir l'aigua als anys 80. Les feines de neteja van ser realitzades entre una vintena de voluntaris, i van allargar-se més del desitjat. Però el record de molts dels que van participar animava la feina a l'espera de la sortida de l'aigua, que es captava molt més amunt. Desprès de quatre dies de netejar, picar i cavar va tocar cercar l'aigua. Van resseguir la canalització soterrada que omplia la bassa i, cada deu passes, hi fèien un forat, amb la intenció de buidar-ne l'interior, tot ple d'arrels i una capa de calcificació que feia evident el nivell que en altra temps assolia l'aigua, que havia arribat a fer una separació a dos nivells. Els 155 metres de longitud de la canonada fins a una caseta amb una cisterna, que amb una bomba conserva la funció d'abastir l'aigua a la masia de Can Vinyes, van ser els més lents, per la dificultat de netejar la canonada. Finalment la font va portar l'aigua a la bassa, que no es va buidar del tot per permetre l'entrada i sortida d'animals.
En Raúl Puga i Fernández és l'autor de la llegenda de la font de la Sentiu de Gavà. No l'he transcrit en aquesta fitxa per ser molt llarga, però sí la trobareu a l'apartat de llegendes.