Font del Mas Vilar


Gavà (Baix Llobregat )
Coordenades GPS:41.3198,1.9721Clica per veure la ubicació.
Alçada:101 m
Accés:Permès, però dins de propietat privada.
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Condicionada a les pluges
Última visita:Agost 2018
Caminades:
I-278  Clica per enllaçar amb la caminada I-278.


Localitzada a uns 3 quilòmetres al nord-oest en línia recta del nucli urbà de Gavà i a escassos 400 metres al nord-oest de Ca n'Amat. La font es troba ubicada en una clotada de la riera de Sant Llorenç, just a la seva llera dreta.
Com que per accedir a aquesta font cal passar per propietats privades, algunes de les pistes que hi donen accés estan barrades amb cadenes i és complicat apropar-nos en cotxe. Jo us explicaré cóm arribar-hi des del veïnat de Can Tries.
Així doncs ens situem al capdavall del carrer del riu Llobregat, just on acaba l'asfalt. Comencem caminant per una pista que arrenca per la dreta i baixa a buscar la riera de Sant Llorenç, la qual assolim de seguida. Veurem que a mà dreta hi ha unes bigues de ferro clavades al terra per impedir el pas dels vehicles, nosaltres continuem per l'ampla pista que se'n va cap a l'esquerra en sentit nord-oest. 325 metres més endavant obviem un camí que surt per la dreta i uns 200 metres després trobem una cadena que barra el pas als vehicles. Voregem la cadena i continuem, de seguida travessem la riera i comencem a pujar. 300 metres més amunt passem a frec de Can Roig, una vella masia que ens queda enlairada a la dreta. Només un centenar de metres més enllà abandonem la pista i trenquem a la dreta per un corriol que s'endinsa en el bosc en sentit més aviat nord-oest. Al cap de ben poc enllacem amb un camí ample que fem a la dreta, uns 100 metres més som davant d'una petita capella i uns metres més arribem a una esplanada amb una casa a la dreta i una altra més gran enfront; som als jardins de la propietat de Ca n'Amat, una finca particular però que permet el pas de vianants i ciclistes.
Tal com hi hem arribat, defugim el camí que se'n va per l'esquerra i fem a la dreta durant escassos 25 metres. A la dreta ens queda la casa més modesta i per l'esquerra arrenca un camí carreter i descendent que seguim. Passem per sota de la casa principal. El camí marxa en sentit nord-oest i baixa a buscar la riera de Sant Llorenç, la qual travessem uns 250 metres més avall. 75 metres més endavant, just quan el camí principal comença a descriure un revolt a la dreta, cal abandonar-lo i continuar per un senderó que surt de front, assenyalat amb franges grogues. El senderó és força planer i es fica dins el bosc, remuntant lleugerament la riera que ens acompanya uns metres a l'esquerra. Uns 190 metres més enllà arribem a una petita clariana amb un cartell que ens adverteix que l'aigua no té les suficients garanties sanitàries. A mà esquerra tenim unes escales fetes de pedra que ens baixen a la llera de la riera, a l'altra banda de la qual ens espera la font del Mas Vilar.


La font és al final d'una petita mina d'uns 8 metres de longitud excavada a la terra que recull l'aigua filtrada al turó de Rocabruna. Per la forma constructiva, sembla ser que va ser oberta a finals del segle XVIII, i la font restaurada el 1936.

La font queda delimitada per dos murets de pedra enfrontats, el de l'esquerra fa de respatller a un banc per seure. L'aigua raja per un curt broc de ferro i cau a un petit bassal de forma irregular.

La placa de terrissa situada al capdamunt de la font va ser iniciativa de l'Escola de Ceràmica de Gavà. Hi podem llegir el nom de la font i un consell que convida a respectar l'indret: 'Beveu, i que l'aigua us doni salut i alegria, però respecteu la propietat com si fos vostra. Any 1924'. Al peu hi ha els logos de la Unió Muntanyenca Eramprunyà i del Grup Ecologista Quercus, així com l'any 2008 que correspon a l'últim arranjament.

Al capdamunt del frontal tenim la resta d'un cartell blanc amb lletres blaves on hi figura el nom de la font.
Als anys vuitanta havia quedat colgada de fang i terra, fins que al llarg del 2008 els voluntaris del Grup Ecologista Quercus i la Unió Muntanyenca Eramprunyà la van retrobar, netejar i condicionar, per donar-l'hi el magnífic aspecte que té avui en dia. Us deixo l'explicació que el mateix Grup Ecologista Quercus fa de cóm ho van aconseguir:
'L'any 2008, en una de les excursions guiades conjuntes del Grup Ecologista Quercus amb la Unió Muntanyenca Eramprunyà, fruit de la casualitat i la curiositat, van localitzar amb certesa una de les fonts que feia més temps anaven cercant, aquesta font del Mas Vilar. La font havia estat colgada a causa d'una esllavissada de fang, probablement quan es va ampliar una pista forestal a la banda de Gavà que hi passa ben a prop, a una cota molt més elevada. En aquella excursió, es van aturar a la clotada on creien que hi havia d'haver la font, a partir de referències orals i una aquarel·la publicada als anys seixanta, i van relatar les notícies que en tenien, assenyalant com a possible resta un forat a terra que semblava artificial. Fou aleshores quan, mirant per casualitat una de les parets de la clotada, i apartant unes bardisses, va aparèixer una placa amb una inscripció de l'any 1924. Era la prova que havien encertat l'indret. Just uns dies desprès es van posar mans a l'obra. L'excavació va ser lenta, ja que tenien por de fer malbé algun dels elements que sabien que hi havia gràcies a l'aquarel·la que s'ha esmentat. Mica en mica, van anar trobant alguns dels elements principals. Primer la paret de la mina, amb una inscripció d'una altra restauració feta l'any 1936, després una part del banc i, finalment, una pileta i el seu drenatge. La taula de pedra que s'insinuava al dibuix, i que algunes veus recordaven no la van excavar, ja que van decidir deixar de cavar per no fer malbé l'enorme quantitat d'arrels d'un plàtan enorme que sembla indicar on és la font. La presència de plàtans solitaris associats a una font s'ha constatat en altres indrets. Un cop aturada l'excavació, van adequar el lloc i van netejar d'arrels l'interior de la mina d'aigua, on només van poder penetrar uns sis metres, dels més de vuit que sembla tenir. Una paret de pedra per protegir el tall de l'excavació i una escala de pedra remataven l'entrada per accedir a la font sense haver de relliscar per la paret.'