Font del Fangar
| 41.3136,1.9738Clica per veure la ubicació. | |
| 128 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Deixada | |
| Condicionada a les pluges | |
| Agost 2018 |
La localitzem a uns 2,5 quilòmetres al nord-oest en línia recta del nucli urbà de Gavà, a la llera de la riera del Fangar. La font queda per sota de la pista forestal de Ca n'Amat, a escassos 100 metres al sud-oest de la font de l'Avellanosa i molt a prop de la tremuja de les mines de Rocabruna.
La manera més ràpida d'arribar-hi és situant-nos al punt quilomètric 3,8 de la carretera BV-2041 que porta de Gavà a Begues, això és mig quilòmetre abans d'arribar al veïnat de Bruguers si venim de Gavà. Aquí podem deixar el cotxe i continuar a peu. En aquest punt engeguem en sentit nord per una pista forestal barrada amb una cadena, és l'anomenat camí de Ca n'Amat. Poc després de saltar la cadena som en una bifurcació que fem a l'esquerra, 375 metres més endavant defugim un camí a l'esquerra que puja a les mines de Rocabruna. A partir d'aquí cal que anem en compte, doncs 175 més enllà trobarem a mà dreta un petit corriol descendent, amb una marca en un arbre que ens assenyala la font del Fangar. Només cal que baixem 35 metres pel corriol arranjat amb escales de pedra i serem a la riera del Fangar, just a l'altra banda ens espera la font homònima.
Es tracta d'una petita font emplaçada a la riera del Fangar de qui rep el nom. Una paret de pedra lligada adossada al marge reté les terres. A banda i banda arrenquen dos murets més baixos i contraposats; en el de la dreta és on s'hi ubica la sortida d'aigua mitjançant un broc de ferro situat a la part baixa, el muret de l'esquerra fa de respatller a un banc de pedra per seure.
Damunt del brollador tenim el nom de la font gravat al mateix frontal i al mig de la paret principal hi ha una rajola de terrissa amb un vers del poeta noucentista local Marian Colomé que va escriure l'any 1938, diu així: "Per entre la molsa de tacte bla i fi, la font d'aigua dolça treu prim rajolí."
El Grup Ecologista Quercus és qui va arranjar la font l'any 2012, seguidament resumeixo cóm ho van fer: L'any 2011 durant uns treballs de neteja de la riera del fons del Fangar, afluent de la riera de Sant Llorenç, ordenats per l'Agència Catalana de l'Aigua, una grua, a més de fer malbé la font de l'Avellanosa, va deixar al descobert aigües amunt un seguit de pedres. Al costat d'aquestes pedres, van observar que hi havia aigua en superfície que semblava fluir d'aquell conjunt de roques soterrades i, en moure'n alguna, van entendre que la seva disposició no era casual. Desprès de dies intentant visualitzar el conjunt de la feina a fer, es van posar a furgar entre el fang que dóna nom a aquesta riera. D'entrada, desprès de fer un canal per evacuar l'aigua superficial, a fi que no molestés en les feines de desescombrament, van trobar trossos de morter i una inscripció. Mes tard, un anell de pedres ben marcat que delimitava una cambra de captació per recollir l'aigua i conduir-la a una aixeta. El terra de l'interior de la cambra era llis, i només calia refer la sitja, cosa que van fer en pedra seca. Un cop finalitzada i condicionada la font, amb un reforç de les parets, van posar-hi una placa amb una poesia del poeta noucentista local Marian Colomé, un banc, i una escala per accedir-hi des de la pista de Ca n'Amat. La inauguració es va fer l'hivern del 2012, casualment coincidint amb una de les rares nevades del nostre clima.
Avui dia es troba un xic deixada i gairebé colgada per la vegetació.