Erigida al bell mig del poble, concretament a la plaça Major.

La font està integrada a la paret d'una casa. El seu frontal, de pedra i enrajolat, queda endarrerit dos pams respecte la façana principal a traves d'una volta de pedra en forma de plec de llibre. L'acaba d'aixoplugar un bonic voladís fet amb teules.

L'aigua brolla per una vella aixeta i cau a una pica de pedra picada de forma rectangular que descansa en un pedestal d'obra vista. A banda i banda de la pica hi ha dues jardineres.

Al mig del frontal tenim un mosaic amb un vers, obra d'Esteve-Via, que diu així:

"L'aigua viatja en silenci
camí del mar daurat.
També aquesta font busca
el teu llavi assedegat.
Bona aigua tenim aquí
Per revifar el malalt, el trist i el pelegrí."

Al capdamunt de la font hi ha una pedra que porta gravada la inscripció 1710. Sembla ser doncs una font ben antiga.

Al terme de Santa Oliva és especialment ric en aqüífers. L'aigua és, doncs, un element d'identitat del poble, la manifestació plàstica de la qual són les diverses fonts públiques que es poden trobar a diversos indrets del poble.