Font Major o de la Mina


Aiguaviva (Baix Penedès )
Coordenades GPS:41.3513,1.5011Clica per veure la ubicació.
Alçada:513 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Deixada
Cabal:Canalitzada
Última visita:Setembre 2018


Localitzada als afores del nucli urbà pel sud-oest, molt a prop de la gran bassa que hi ha dins la propietat de la Casa Gran. La font queda a una cinquantena de metres després de la font del Lleó.
Aiguaviva és un agregat del Montmell situat al peu de l'estrep oriental la serra de la Torre Milà i a migdia del Pla de Manlleu, dins la conca de la riera de Marmellar. Tal com designa el seu nom, hi ha aigua i està viva. S'arriba a Aiguaviva des de Sant Jaume dels Domenys per la carretera TP-2442.
Un cop siguem a Aiguaviva, entrem al seu nucli urbà pel carrer Sant Pere. Deixem l'església a l'esquerra i continuem recte durant uns 200 metres, fins que arribem a una plaça; a la dreta ens queda un restaurant i a l'esquerra la portalada de la Casa Gran. En aquesta plaça disposem d'aparcament.
A l'extrem superior esquerre de la plaça, tal com hi hem arribat, engeguem per un caminet que marxa en sentit sud. A l'esquerra ens queda una gran bassa dins la finca particular de la Casa Gran. Just 15 metres després que s'acabi la bassa passem a frec de la petita font del Lleó i només una cinquantena de metres més enllà ja veurem a mà dreta la font Major o de la Mina, al costat d'una vinya.


Es tracta d'una vella construcció feta d'obra arrebossada.

A la part baixa hi ha la l'accés a la mina, avui dia barrada amb una porta metàl·lica. Pel costat esquerra arrenca un petit muret de pedra i forma arrodonida.

A la part alta quedava una terrassa enlairada damunt la mina, amb entrada pel costat esquerre. Malauradament ara es troba plena de vegetació, en prou feines s'hi pot entrar.

L'aigua d'aquesta font està canalitzada i, juntament amb la veïna del Lleó omplen la gran bassa que hi ha dins la Casa Gran i que en temps passats permetia el funcionament del molí de cereals que hi havia hagut des de l'edat mitjana. Aquest antic casal senyorial centra el petit agregat d'Aiguaviva, que va pertànyer a qui fou alcalde de Barcelona, Josep Collasso i Gil. La part més antiga és la situada a l'esquerra de la façana principal, on es distingeix una finestra amb motlluratge tardo-gòtic i un doble rellotge de sol. Posteriorment va ser ampliada fins a formar un gran edifici de planta rectangular cobert a quatre aigües, amb tres plantes, golfes i celler al semisòtan.

Al costat de la font hi ha el majestuós Freixe d'Aiguaviva. El tronc es divideix des del terra en dues grans besses. Ha estat necessari posar una argolla de ferro de suport en algunes branques. És un dels pocs freixes declarats arbres monumentals i és el freixe més alt mesurat.