Es troba a uns 150 metres al nord-oest de l'antiga i magnífica masia homònima, avui dia museu, situada en el serrat dels Arenals del pla de la Calma, dins el Parc Natural del Montseny.

La font no és fàcil de trobar, doncs queda amagada enmig de les feixes dels camps i orientada al nord-oest, d'esquena a la masia.

Ens apropem al Parc Etnològic de Tagamanent, situat a la vessant est del turó de Tagamanent. Si venim del sud per la C-17 (antiga N-152) en direcció Vic-Puigcerdà, hem d'agafar la sortida "Tagamanent". Si ho fem des del nord per la mateixa C-17 en direcció Granollers-Barcelona, un cop hem deixat enrere Aiguafreda, hem de prendre la sortida a mà dreta (la de la benzinera) indicada com "Tagamanent". En ambdós casos, un cop al nucli de Tagamanent, seguim els indicadors del Turó de Tagamanent i/o La Calma Parc Etnològic de Tagamanent. Hem de continuar 7 quilòmetres per pista forestal cimentada, estreta i revirada, fins que ens aboca al collet de la Font de Bellver, on disposem d'una zona d'estacionament senyalitzada com Aparcament El Bellver i l'Agustí.

Estem situats al capdamunt de l'aparcament, just on s'acaba l'asfalt i comença l'esplanada de terra. A l'altra banda, quatre esglaons de fusta ens aboquen a un caminet que ens talla, amb un pal informatiu; a la dreta aniríem al Bellver i a la pista que duu a Collformic passant pel pla de la Calma, nosaltres l'agafem a l'esquerra, cap a l'Agustí, en direcció nord-est. Algun tram de camí és enllosat, la resta ben fressat, sense pèrdua. Ens acompanya a la dreta un rec que habitualment resta eixut però en episodis humits baixa ben viu. Si seguim el camí marcat ens durà, 275 metres més enllà, al camí d'accés a l'Agustí que ens queda a l'esquerra, a pocs metres a la dreta tenim la pista forestal que puja al pla de la Calma. Nosaltres anem a l'esquerra, cap a la casa. De seguida trobem enlairada a mà dreta una bassa, a l'esquerra els antics corrals, tot seguit l'era de batre i enfront l'imponent mas.

Travessem l'era, deixant el mas a la dreta. Darrere la casa hi trobem una altra bassa amb un arbre a dins. A partir d'aquí continuem camp a través en sentit nord-oest, entremig de velles feixes de conreu. Una cinquantena de metres més avall passem a frec d'un llarg abeurador de tres cossos que deixem a mà esquerra. Si mantenim la direcció nord-oest durant 65 metres més serem damunt la font.

Es tracta d'una interessant font, amb una curta galeria d'uns 2 metres de recorregut. La boca exterior té forma d'arc escarser i mesura 1 metre d'alçada a la part mitjana per una mica més d'un metre d'amplada. Passada la boca d'entrada, tot el recorregut està cobert per aigua, de manera que en realitat actua com un dipòsit de més d'un metre de profunditat. La paret del fons presenta un orifici per on raja l'aigua. A banda i banda de l'entrada hi ha dues petites lleixes per poder seure, la de l'esquerra trencada.

L'aigua que surt de la font alimenta un safareig que queda just per sota, fet de pedra i forma quadrada, amb una de les bandes inclinades per poder esbandir la roba.

Uns metres a la dreta de la font hi ha un altra bassa buida, més gran que el safareig.

Malauradament, aquesta malaguanyada font, tot i que acostuma a tenir aigua, està gairebé abandonada.