És ubicada al veïnat de Pins, a uns 275 metres a l'est/nord-est de Ca l'Espinal, entre les dues pistes forestals que pugen de la carretera C-1415c a les urbanitzacions del Turó dels Castellans i Sant Carles. La font es troba dins el bosc, al torrent que baixa de Ca l'Espinal.

Trobar-la és prou senzill, doncs està perfectament assenyalada. Per accedir-hi, venint d'Argentona, cal que seguim l'antiga carretera C-1415c que duu a Granollers passant pel Coll de Parpers. Quan siguem al punt quilomètric 8,2, això és un cop haguem descrit un pronunciat revolt a l'esquerra alhora que haurem travessat el pont de l'Espinal, trobarem un camí de terra barrat amb una cadena que surt per la dreta. Hem d'estacionar el vehicle en un racó que no faci nosa.

Ja a peu saltem la cadena i enfilem per l'ample camí ascendent en sentit nord. Aviat defugim un camí que surt per l'esquerra, 100 metres més endavant obviem un camí a la dreta i uns cent metres després hem de trencar a l'esquerra per un corriol que s'endinsa en el bosc. A peu de camins tenim una llosa de pissarra al capdamunt d'un pal que ens assenyala la font a 170 metres. Caminem pel corriol en lleugera pujada i direcció sud-oest per dins el bosc. Al cap d'un centenar de metres som en una bifurcació que fem a l'esquerra, mantenint la direcció. Encara no 75 metres més endavant som a la font.

La font queda en una petita esplanada envoltada de pins, alzines i algunes figueres, al costat d'un marcat barranc vertical, profund i d'espessa vegetació, el qual baixa des de la plana de l'Espinal fins al torrent homònim.

Font natural sorgent en un esquei rocós. El seu broc de ferro està encastat a la roca i a sota hi ha una pica rodona que recull l'aigua.

A l'esquerra disposem d'un ban de pedra per seure amb respatller.

A la dreta hi ha un mosaic de ceràmica amb el nom de la font envoltat per una corona de llorer que fa honor al nom.

Davant de la font, arran de terra, sobresurt un rectangle de rajoles que podria ésser l'ampit d'un safareig o cisterna on es recollia l'aigua (ara està completament colgat de terra).

Fou recuperada pel Grup de Fonts d'Argentona l'any 2000, tal com ho podem llegir en una placa de ciment a l'esquerra de la font. Malauradament, a hores d'ara, sembla estar definitivament seca.