La font està situada als afores del nucli urbà pel sud, sota el turó de Rosanes i al sud-oest del castell de Sant Miquel o de Castellterçol. Avui dia la font presideix i dóna nom a una tranquil·la zona d'esbarjo enmig de boscos, antigues feixes i horts.

Podem accedir-hi en cotxe. Tant si venim de Moià com si ho fem de Sant Feliu de Codines, entrarem al nucli urbà de Castellterçol per la carretera C-59. Quan siguem a l'alçada de la carretera de Granera la prenem en direcció ponent. Al cap de 575 metres trenquem a l'esquerra pel passeig del Castell que marxa en sentit més aviat sud. Sense deixar aquest vial, uns 450 metres més avall som al costat de la zona d'aparcament del Castell i l'accés a aquest. Un cop aquí s'acaba l'asfalt i esdevé una pista de terra que cal seguir 200 metres més, fins que trobem una bifurcació; al capdamunt d'un arbre hi ha un cartell de fusta que ens assenyala la font a la dreta. Seguim doncs el brancal de la dreta que està cimentat i s'enfila en direcció oest. Escassos 250 metres més amunt arribem a una petita esplanada que serveix d'aparcament a l'àrea de lleure. Una pedra de grans dimensions amb el nom de la font esculpit ens anuncia que ja som a la font del Prat del Pou.

Des de l'aparcament podem veure als nostres peus l'àmplia àrea de lleure, composta bàsicament per una gran esplanada allargada a la part més alta i una altra més petita a un nivell inferior. A la de dalt hi ha la font principal que dóna nom a l'indret i a la de sota tenim una segona font, ambdues brollen de deus diferents. En aquest web les trobareu diferenciades i anomenades 1ª i 2ª respectivament. La que ens ocupa en aquesta fitxa és la principal, la que queda a l'esplanada superior.

És una font molt antiga, hi ha documentació de la seva existència des del segle XVIII.

Font de raig coberta amb una volta de mig punt d'uns tres metres de llarg, per uns quatre i mig d'ample i uns tres d'altura, feta amb pedra disposada a plec de llibre i relligada amb argamassa. Les parets interiors són resseguides per dos bancs de pedra.

De la part de baix del frontal surt un broc de ferro en forma de mitja canya per on brolla l'aigua que cau a un bassal quadrat de pedra. Els anys han anat solidificant formació tosca sota el broc.

Sobre el raig hi ha dues fornícules amb imatges religioses modernes que la gent acompanya amb rams de flors.

Sembla que l'aigua, abans de rajar per la font, és recollida en una bassa subterrània. L'aigua sobrant s'utilitza per regar uns horts que hi ha per sota de la font.

L'entorn on es troba la font és tranquil i agradable, molt ben endreçat. Disposem de 3 taules rodones de pedra amb bancs al seu voltant per poder fer-hi una estada.

A l'extrem més occidental de la zona d'esbarjo trobareu un vell pou, que sembla ser el que li dóna el segon nom a l'indret.