Emplaçada a uns dos quilòmetres i mig al sud-oest en línia recta del nucli urbà de Tona, a uns 300 metres a ponent del mas de Vilageliu i de l'ermita homònima. La font queda a la llera esquerra del riu Congost (en algun mapa anomenat encara torrent de Güells), un centenar de metres aigües amunt del petit aqüeducte de Vilageliu.

Podem atansar-nos-hi a través d'una agradable passejada que comença a la zona esportiva de Tona, situada a l'extrem sud-occidental del nucli urbà. Des d'aquí seguim a peu per un camí asfaltat que circula pel costat del camp de futbol que ens queda a mà esquerra. De seguida s'acaba l'asfalt, al mateix temps que som en una bifurcació de camins; prenem el que surt per la dreta. Al cap d'uns 200 metres deixem a l'esquerra un camí que es fica dins la propietat del Mas Vilar, 100 metres després obviem a l'esquerra un altre accés al mas, 600 metres més enllà travessem el torrent de la font Tordera i un centenar de metres més endavant ens endinsem en el típic paisatge d'aquesta part de la plana de Vic, turons de margues grises erosionats pels elements. Seguidament descrivim una marrada a l'esquerra i abans de 200 metres som al pla de l'ermita de Sant Miquel de Vilageliu.

Continuem per una pista asfaltada que surt del davant de l'ermita en direcció ponent. Uns 300 metres després trobem una bifurcació que fem a l'esquerra per un ample vial descendent, també asfaltat. Al cap d'una cinquantena de metres, poc abans d'arribar al torrent de Güells o riu Congost, trenquem a l'esquerra per un camí de terra prou evident que marxa per dins el bosc, en paral·lel amb el torrent que ens acompanya a la dreta. Aquest camí segueix l'itinerari de l'antiga via romana que pujava a Collsuspina. Només cent metres més endavant serem damunt la font de Sant Miquel que ens resta sota els nostres peus i a mà dreta, entre el camí i el torrent. Un caminet descendent que arrenca per la nostra dreta ens baixa a una petita esplanada on ens espera la font.

Bonica fonteta boscana presidida per una elegant placa de ceràmica. Es troba a escassos 6 metres de la llera esquerra del riu Congost, adossada al marge del camí mitjançant una petita paret de pedra lligada. A la part baixa és on se situa el brollador, un broc de ferro per on raja l'aigua que cau directament al terra i s'escola fins el riu.

Es tracta d'una deu important, donat que gairebé sempre podem comptar amb un bon doll d'aigua.

Sobre del broc, un mosaic fet amb rajoles de ceràmica ens recorda el nom de la font i a la vegada hi podem veure un dibuix de l'ermita. També hi ha la data setembre 1981.

Uns metres més amunt de la font, el riu forma un petit salt d'aigua.