Es localitza a l'extrem més nord-occidental del terme municipal de Terrassa, a la zona dels Caus, molt a prop de la urbanització vacarissenca de Els Caus i per sota de la pista que hi mena.

Si anem de Terrassa a Rellinars per la carretera B-122, quan siguem al punt quilomètric 6,9 cal trencar a l'esquerra per la pista que porta a la urbanització els Caus. Al cap d'un centenar de metres deixem a la dreta un petit aparcament, tant sols 200 metres més endavant som al costat d'un altre petit aparcament per a dos vehicles i un rètol que ens assenyala els Caus del Guitard a la dreta. La pista és ampla i està permesa la circulació, majoritàriament és de terra però també té algun tros cimentat, serpenteja en sentit nord-oest cap a la urbanització Els Caus. Al cap d'uns 400 metres passem per sota una casa que deixem a l'esquerra, 250 metres després passem a frec d'una finca que ens queda a l'esquerra, 400 metres més endavant defugim un camí que surt per l'esquerra barrat amb una cadena (ens duria a la font de la Cirera) i escassos 100 metres més enllà trobem a peu de camí un rètol que ens indica l'inici del corriol que baixa al torrent i a la font de l'Ocell Viu.

Trenquem doncs pel corriol descendent que arrenca per la dreta, davallant i fent ziga-zagues durant un centenar de metres, fins que som al fons del torrent on hi trobem la font. Compte que els últims cinc metres presenta forta pendent i és molt relliscós.

Un pal de fusta amb un cartell al capdamunt ens confirma que som a la font de l'Ocell Viu.

La font queda en un replà al fons d'un petit torrent, en un racó balmat per blocs d'arenisques vermelles, endinsada en un espai ombrívol i humit.

Són uns degotalls d'aigua que regalimen entre els blocs de roca vermellosa i algunes formacions calcàries. Només raja en episodis plujosos.

A l'esquerra, sota la balma, tenim una simpàtica pica natural que sobresurt de la roca on s'hi acumula l'aigua, formada pel pas de l'aigua durant molts anys.

A la dreta, adossada a la roca, hi ha una petita cisterna d'obra per emmagatzemar l'aigua, malauradament trencada. Si mirem a l'interior del dipòsit pel forat de la paret principal podrem veure com està ple d'aigua que vessa a l'exterior. Una mica per damunt del forat i a la dreta encara es conserva el sobreeixidor. A la paret frontal hi ha el nom de la font pintat en lletres negres.

L'entorn de la font és un alzinar força humit, tancat i ombrívol, amb presència d'heures i falgueres. Les pendents són importants i els sòls argilosos, característics dels cames roges vacarissencs.

Les seves aigües tributen al torrent de la Serra Llarga, una de les capçaleres de la riera de Gaià.