Es troba a l'extrem nord del parc de la Mare de la Font, situat a menys de 2 quilòmetres al nord-oest del nucli urbà de Solsona.

Sortim de Solsona pel nord-oest per la carretera C-26 en direcció a Bassella. Al cap d'aproximadament un quilòmetre trobarem a mà dreta un desviament ben senyalitzat que ens aboca, 350 metres més avall, al parc de la Mare de la Font, on disposem d'aparcaments.

Continuem pel vial que transcorre pel mig del parc en direcció nord. Enlairada a l'esquerra deixem la capella de Sant Pere Màrtir, una mica més endavant a mà dreta tenim el restaurant i davant seu una placeta envoltada de bancs correguts. En un extrem hi tenim un petit estany amb un salt d'aigua i a l'altre és on s'hi ubica la cabalosa font.

Important i antiga font de broc obrada en pedra. A la part de dalt hi ha la cisterna de captació, una robusta construcció feta amb carreus de pedra, de planta quadrada i uns cinc o sis metres de base per tres d'alçada. Podem veure una porteta de fusta que dóna accés al seu interior.

A peu de placeta tenim el brollador principal, aquest raja abundosament per un forat quadrat practicat a la part baixa de la paret i omple una pica rectangular de grans dimensions. El pas dels anys ha creat al voltant del broc formació tosca coberta de molsa.

Actualment, entre la rampa i les escales que donen accés a la plaça on hi ha la font principal, hi ha una segona font. És una font per on brolla aigua provinent de la font principal. Sovint, però, aquesta segona font no raja i l'aigua de la principal es canalitza cap a un sortidor situat al mig d'un petit estany amb peixos que es troba al davant.

Antigament la Mare de la Font era coneguda amb el nom de font de Miravella per trobar-se sota mateix de la masia d'aquest nom, però davant les dificultats de proveïment d'aigua que patia Solsona, a principis del segle XV el Consell de la ciutat va acordar fer arribar a Solsona l'aigua d'aquesta font. En un document datat l'any 1420 hi consta el contracte signat pel Consell amb Pere Puigredom, de Cervera, i Joan Ferrer, de Montblanc, per a construir els canons de la conducció que havien de tenir un pam d'amplada i dos d'alçada. Aquest contracte incloïa, així mateix, la construcció d'un aqüeducte sobre la riera d'Olmeda (encara subsistent) i dels tres dipòsits de tres fonts a bastir dins del recinte de la ciutat: la font Major (actualment coneguda com la font de la plaça de Sant Joan), la font de l'Església (actualment la font de la plaça de la Catedral) i la font del Castell (font de la plaça Sant Isidre). La primera de les tres que es va construir va ser la font Major i la consciència dels solsonins de l'època que l'aigua que d'ella brollava provenia de la font de Mirabella devia comportar que aquesta font passés a anomenar-se amb el topònim actual. El primer document trobat fins ara en què hi figura aquesta nova denominació data de l'any 1557.

Cal destacar l'aqüeducte de pedra que es troba al mig del parc. És del segle XV i formava part de la canalització que portava l'aigua fins a les fonts de Solsona.

El Parc de la Mare de la Font és una agradable, ombrívola i bonica àrea de lleure per poder passar un dia a l'aire lliure. Disposa de diferents taules, bancs i barbacoes. Un dels atractius del parc són la quantitat i diversitat de taules de pícnic que hi ha a banda i banda, gairebé una trentena, repartides en diferents espais. Les més característiques i simpàtiques són les que tenen forma de bolet, semblen tretes d'un conte de follets del bosc. Des del parc es poden fer diferents excursions; es pot anar fins a les fonts de la Mina, del Manel i de la Fulla.