Font de l'Església o de la plaça de la Catedral


Solsona (Solsonès )
Coordenades GPS:41.9944,1.5193Clica per veure la ubicació.
Alçada:666 m
Accés:Lliure
Tipus:De xarxa
Estat:Ben conservada
Cabal:Raja
Última visita:Desembre 2018


Erigida al nucli antic de la ciutat, a la banda de ponent de la plaça de la Catedral fent xamfrà amb els carrers de les Campanes i de Sant Miquel.


És una de les tres fonts gòtiques del segle XV existents a la ciutat. Malgrat que avui dia està connectada a la xarxa de proveïment d'aigües municipal, antigament es nodria de la font de Mirabella (actual Mare de la Font).

La font està adossada a la façana d'un habitatge. Es tracta d'un cos en forma de semi-prisma hexagonal construït amb carreus de la mateixa alçada i diferents amplades. Cada una de les tres cares del cos semi prismàtic està decorada amb un òcul cegat i decorat amb floritures gòtiques esculpides per un artista llemosí anomenat Joan. La part de dalt de la font és una terrassa accessible des del primer pis de la finca. Cal destacar les gàrgoles.

Sota cada òcul hi ha un brollador amb la cara d'un animal o figura mitològica esculpida en pedra, tots tres diferents. Els dos de les parets de l'esquerra queden a un nivell més baix, ragen regulats per una aixeta de polsador clavada a les boques i les seves aigües cauen a unes piques buidades al mateix taulell de pedra per on desguassen a través d'un caneló a l'abeurador de la dreta. El brollador de més a la dreta queda a un nivell superior als altres, sobre l'abeurador, no té aixeta i sota seu hi ha un broc de pedra prou ample.

El seu origen cal cercar-lo a principis del segle XV a causa de les dificultats de proveïment d'aigua que patia Solsona. Per tal de resoldre aquest problema, el Consell de l'aleshores encara vila va acordar fer arribar a Solsona l'aigua de la llavors coneguda com la font de Mirabella, actual Mare de la Font. En un document datat l'any 1420 hi consta el contracte signat pel Consell amb Pere Puigredom, de Cervera, i Joan Ferrer, de Montblanc, per a construir els canons de la conducció que havien de tenir un pam d'amplada i dos d'alçada. Aquest contracte incloïa, així mateix, la construcció d'un aqüeducte sobre la riera d'Omeda (encara subsistent) i dels tres dipòsits per a tres fonts a bastir dins del recinte de la ciutat: la font Major (actualment coneguda com la font de la plaça de Sant Joan), la font de l'Església (aquesta font) i la font del Castell (avui coneguda com la font de la plaça Sant Isidre).

Amb la construcció d'aquesta font, el Consell va aconseguir l'embelliment d'aquesta plaça que, en aquella època, era força més gran del que ho és en l'actualitat, ja que la banda de ponent no era ocupada pel cos de la capella de la Mercè ni pel cancell de la Catedral que avui s'hi troben. Així que al cantó del migdia de la plaça devia obrir-s'hi la gran portalada romànica del temple de Santa Maria. D'altra banda, el cantó de sol era clos per la façana de la Casa del Consell que deuria tenir portal i finestrals romànics.