Font del Llor


Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental )
Coordenades GPS:41.6767,2.0131Clica per veure la ubicació.
Alçada:625 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Raja
Última visita:Febrer 2019


Emplaçada al fons de la Vall d'Horta, situada a l'extrem més occidental del terme municipal, a la vessant est del Montcau i a escassos 750 metres de l'emblemàtica casa del Marquet de les Roques.


Prendrem com a punt de partida l'ampli aparcament del Marquet de les Roques, on hi podem accedir fàcilment amb qualsevol vehicle. Des de l'extrem nord-oest de Castellar del Vallès cal agafar la carretera B-124 en direcció a Sant Llorenç Savall. Passat el quilòmetre 17 i just abans de descriure un revolt de dretes hem de trencar a l'esquerra per una pista cimentada que condueix a la Vall d'Horta. No deixem aquesta pista fins que s'acaba 3'quilòmetres més amunt. Trobarem la pista barrada amb una cadena i un aparcament a la dreta on estacionar el cotxe.


Des de l'aparcament caminem per la pista de terra en direcció ponent, seguint els senyals que ens assenyalen la font del Llor. 300 metres més endavant travessem el pont sobre el torrent de la Font del Llor i just creuat el pont trenquem a l'esquerra per un sender ben assenyalat, a trams empedrat, que s'enfila muntanya amunt, en paral·lel al torrent que ens acompanya a l'esquerra. 400 metres després arribem de nou al torrent, separat per uns curiosos graons que ens fan pujar i baixar. Un cop a l'altra banda arrenquen unes escales de fusta que pugen a la font.


És una de les grans fonts i de les més conegudes del massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Acostuma a oferir un doll d'aigua abundant i diuen que també de bona qualitat.

La font queda en un marge rocallós, sota una petita balma. L'aigua brolla d'entre les roques i s'escola per la roca fins a formar un rajolí ben cristal·lí que cau a un bassal de pedra arran del terra per on desguassa al torrent.

Uns metres a l'esquerra de la font tenim una bassa rectangular que s'alimenta amb el seu sobrant d'aigua i entremig un banc de maons vistos.

El seu nom és mil·lenari. ja es troba citat en documents del 1068 com a font Loreda. Amb aquest topònim també és designa des de fa mil any al coll que, sota el Coll d'Eres i els Emprius, separa la Vall d'Horta i la fondalada de la Vall. Igualment va existir durant molt temps el mas de Llor, del qual només es conserven unes ruïnes al turó situat davant el Marquet de les Roques.

Al trobar-se en un dels punts de descàrrega del massís, la font del Llor brolla durant tot l'any i, de forma més abundant, a la primavera i la tardor. Les seves aigües sobrants formen el torrent del Llor que conflueix amb el de la Pregona per formar conjuntament el torrent de la Vall d'Horta, que té un recorregut de 2,5 quilòmetres fins arribar a la riba dreta del riu Ripoll.

A principis del segle XX es va crear un empresa dedica a l'embotellament de l'aigua de la font. La planta estava situada a un edifici situat davant el pont del Marquet. El cabal de la font ha anat baixant progressivament en l'últim mig segle. Al maig del 1942 va ser avaluat en 60 litres per minut, el setembre de 1972 va caure a 45 litres per minut i el març del 1999 era de només 15 litres per minut.

Anys enrere, per la festivitat de Sant Roc, els veïns de les masies del rodal tenien la tradició de fer un sopar per celebrar haver batut la collita.

Enric Morera i Viura va compondre una sardana titulada i dedicada a la Font del Llor. El propi Morera va explicar que aquesta obra "és el record, un xic llunyà, d'una festa catalaníssima que em dedicaren uns bons amics de Sabadell. És la descripció d'aquell paisatge fort i de viva emoció que sempre sento quan em trobo entre boscos i muntanyes. Aleshores és quan el meu cervell comença a donar voltes i més voles i m'esbravo escrivint una sardana. Aquesta és nascuda així".

Per aquí hi passa l'etapa 6 del GR-5, itinerari que permet gaudir d'excel·lents paisatges amb les impressionants figures del Montcau, d'una banda, i Montserrat, de l'altra. Es travessa d'oest a est el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac amb els seus boscos de velles alzines i el vermell del conglomerat característic de la zona.