Emplaçada dins el bosc, als afores d'Alella per ponent i al sud del veïnat de Can Comalada.

El seu accés és ben senzill. Ens situem al capdamunt del carrer Univers, on s'acaba l'asfalt. Travessem un petit parc i a continuació seguim per un caminet de terra que marxa en direcció sud-est. De seguida anem a parar a un camí transversal; defugim el brancal de l'esquerra que baixa a buscar el nucli urbà d'Alella i fem pel de la dreta, en sentit sud-oest i lleugera pujada. Al cap de només 130 metres, just a la sortida d'un revolt d'esquerres, som al costat de la font d'en Mià, que ens resta a mà esquerra.

El conjunt està format per dues estructures del segle XIX associades; una és la mina d'aigua i l'altra la mateixa font, distanciades uns deu metres una de l'altra i separades pel camí.

La font queda per sota del camí, a redós d'una paret de pedra que sustenta les terres. L'aigua brolla per un tub de plàstic encastat al frontal i omple una pica o safareig de mig metre de fondària, metre i mig d'amplada i un metre de llargada. L'aigua sobrant de la pica principal passa a una de més petita que queda a mà dreta i a continuació vessa a un bassal arran del terra per on desguassa.

Cal destacar el petit dipòsit o pica que queda més a la dreta de la font; és un recipient quadrat rematat amb ciment, d'uns 70 cm de costat, amb l'interior verdós. Sembla ser que era utilitzat per fer el caldo "bordolés" per sulfatar les vinyes; s'hi barrejava aigua, calç i sulfat de coure que donava el característic color verd. El seu us està permès avui dia dins l'agricultura ecològica. 

La construcció que trobem més amunt és la mina, una caseta de pedra i maó amb coberta de volta i sense porta. Des d'aquí, mitjançant un tub soterrat, s'alimenta la font.