Font de Can Campreciós


Molins de Rei (Baix Llobregat )
Coordenades GPS:41.4366,2.0531 Clica per veure la ubicació.
Alçada:107 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Condicionada a les pluges
Última visita:Abril 2019


La localitzem prop del veïnat de la Rierada, situat a l'extrem més nord-oriental del terme municipal de Molins de Rei, dins el Parc de Collserola. La font queda una cinquantena de metres per sota de Can Campreciós de qui rep el nom, per sota del camí que hi mena i a la mateixa llera dreta de la riera de Vallvidrera o de la Rierada, segons quin mapa es miri.


Sortim del nucli urbà de Molins de Rei en direcció a Vallvidrera per la carretera BV-1468 i al cap de dos quilòmetres arribem al veïnat de Sant Bartomeu de la Quadra. Aquí hem de trencar a l'esquerra i agafar la carretera de la Rierada, seguint les indicacions. Uns 1,7 quilòmetres més enllà travessem el veïnat de la Rierada, deixem a l'esquerra Can Castellví i continuem amunt per la carretera principal durant 230 metres més, fins que trobem a mà dreta el carrer Sibèria, una pista forestal de terra que seguim. Mig quilòmetre més endavant, un cop s'acaben les últimes cases, podem estacionar el vehicle i continuar a peu.


De seguida creuem un petit torrent secundari al mateix temps que l'ampla pista s'adreça al sud, remuntant tothora la riera de Vallvidrera que ens acompanya uns metres a la dreta. Només 125 metres més endavant veurem un caminet que per la dreta baixa a buscar la riera on ens espera la font.


Construcció senzilla formada per un muret irregular adossat al marge fet amb pedres lligades. De la part baixa surt un gruixut tub de ferro per on brolla l'aigua només en episodis molt humits i tributa directament a la riera. Un pam a la dreta del brollador principal, n'hi ha un altre de més estret.

Dany Àlvarez, a la revista Guia Parc Collserola del mes de març de 2013 diu: "Està envoltada d'heures, cua de cavall i una curiosa planta al tracte aspra i fins i tot tallant, molt maca, que s'anomena Carex".

L'aigua és fresca i segons la llegenda qui la bevia notava una picor a la pell, avui dia qui la tasta no ha notat res dolent.