Font de la Plaça Major de Copons
| 41.6371,1.5177Clica per veure la ubicació. | |
| 423 m | |
| Lliure | |
| De xarxa | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Abril 2019 |
Erigida al bell mig del nucli urbà, a l'actual Plaça Ramon Godó, l'antiga Plaça Major.
Tot i que actualment fa les funcions de font, sembla ser que en origen era el Pou de la Vila, on les dones hi anaven a recollir aigua amb els seus càntirs.
Es tracta d'una estructura de planta quadrada bastida en pedra escairada lligada amb abundant morter, amb les juntes molt reomplertes i gravades. Aquest volum està cobert per una petita volta de racó de claustre bastida en pedra disposada irregularment. A la banda de llevant hi ha una portella metàl·lica per accedir al seu interior. A tramuntana, en canvi, i orientada a la plaça, hi ha una aixeta metàl·lica encastada i una pica semicircular adossada a la base i bastida en pedra també.
La població de Copons es va crear a l'entorn d'aquesta plaça Major durant l'edat mitjana, aquest era el centre de la vila i el lloc on es celebraven les festes populars i les assemblees dels caps de família. Des d'un bon començament, a la plaça s'hi celebrà el mercat i una fira, concedida pel rei Jaume II. El nom actual de la plaça fa referència a Ramon Godó i Lallana, fundador del diari La Vanguardia, de la Paperera Godó i comte de Godó des de l'any 1916. La plaça fou batejada amb aquest nom a principis del segle XX.
Plaça de planta rectangular, compta amb dos accessos: el principal, situat a la banda de llevant i amb accés des del carrer Major, que està situat a una cota més alta, i el de ponent, amb sortida pel carrer del Raval. La plaça presenta les bandes de migdia i de ponent porticades i obertes a la plaça mitjançant un seguit d'arcs de diferents tipologies. A la façana de ponent hi ha dos arcs de mig punt adovellats, sostinguts amb petites columnes i bastits en carreus de pedra de petites dimensions. L'espai interior està cobert per un sostre de biguetes de fusta pintades i revoltons emblanquinats. A la banda de migdia, els dos arcs de l'extrem de ponent també són bastits en carreus de pedra escairats, tot i que un és de mig punt i amb la clau gravada amb l'any 1747 i l'altre és d'arc escarser. Estan sostinguts per un pilar de pedra central amb les impostes motllurades. En aquest tram, l'espai interior també està cobert per un sostre de biguetes i revoltons amb les mateixes característiques. La resta d'arcs de la banda de migdia són de grans dimensions i de mig punt adovellats, i estan sostinguts per pilars bastits en pedra i amb les impostes motllurades.