És una de les quatre fonts que localitzem dins el parc de l'Albereda de Santes Creus, emplaçat a l'extrem occidental del poble, entre aquest i el riu Gaià.

Si venim de Vila-rodona per la carretera TP-2002, un cop agafem el trencall a la dreta que porta a Santes Creus creuem el riu Gaià i immediatament trenquem a la dreta pel carrer Pau Casals. 225 metres més enllà podem estacionar el vehicle i seguir a peu per la carretera que porta a Aiguamúrcia i que arrenca per la dreta.

Escassos 25 metres més avall trobarem un seguit d'escales que arrenquen a mà dreta i ens baixen al parc. Al capdavall de les primeres escales hi ha un replà on deixem a la dreta la font de Sant Francesc, uns quants graons més avall passem a frec de la font de la Mitja Lluna que ens queda a l'esquerra i tot seguit anem a parar a un passeig planer que fem a l'esquerra. Una cinquantena de metres després deixem l'edifici dels serveis a la dreta i a continuació som davant de la font de les Sis Fonts.

El conjunt on s'ubica la font queda en una terrassa allargada i enclotada per sota del passeig, delimitada per murets de pedra i bancs correguts que els ressegueixen. Unes escales de pedra ens permeten baixar-hi amb comoditat.

El frontal de la font és una paret transversal obrada amb grans carreus de pedra ben escairada, arrambada a un dels murets que envolten la terrassa. Fa uns cinc o sis metres d'amplada per una mica més de metre i mig d'alçada. Sota seu hi ha una llarga pica o bassal a un pam del terra que recull l'aigua.

Els seus sis brocs de metall donen nom a la font. Són colzats estan disposats a mig metre l'un de l'altre i ben alineats a un metre d'alçada.

A la dreta de la font hi ha un rètol de plàstic emmarcat en fusta on hi figura el nom de la font.

La presència de diverses fonts en aquest indret de l'Albereda va propiciar la disponibilitat d'aigua i l'assentament del monestir cistercenc de Santes Creus, declarat Monument Històric l'any 1921. El propi monestir va integrar aquest espai com un espai de retir i meditació dels monjos del monestir, així com un punt d'auto-abastament per al propi conreu i consum de plantes medicinals i de generació de fusta per fer el seu mobiliari.

Amb la seva adquisició per part de la Diputació, l'any 1957 va començar la gestió pública d'aquest espai natural, vetllant per cercar una compatibilitat entre aquest ús públic tan important i la conservació dels valors naturals de l'espai, començant per la preservació del gran nombre d'arbres de ribera de gran port, entre ells els àlbers que donen nom a l'indret. S'hi fan importants actuacions de conservació: gestió de l'arbrat, delimitació d'espais d'ús públic, amb restricció de l'accés a algunes zones fràgils on calia conservar la vegetació herbàcia i arbustiva; de neteja i reparació de fonts i de la sèquia de la Comunitat de Regants de Vila-rodona. Dins l'Albareda disposem d'una àmplia zona de lleure, amb moltes taules i barbacoes.