Situada a tocar del riu Llobregat, davant per davant del pont del Diable. La font queda a peu del passeig, a un centenar de metres al sud del pont i a poca distància de la font de l'Eudó.

Per accedir-hi cal que ens situem al carrer de Sant Bartomeu, al començament del pont pel costat de Martorell. Des d'aquí baixem per unes amples escales que ens duen a un passeig. Deixem a la dreta la font de l'Eudó i continuem pel passeig que circula en paral·lel a la riba dreta del Llobregat. Només 90 metres més endavant som al costat de la font de les Malaltes.

La font queda integrada al mur que sustenta el carrer del damunt. Consta d'un llarg mur transversal obrat amb pedra rogenca, d'uns set metres d'amplada per uns dos i mig d'alçada, rematat en forma arrodonida a la part central.

Centrat a la part baixa hi tenim tres aixetes de polsador, una a un nivell més alt que les demés, que aboquen l'aigua a una llarga pica de forma semi-circular. Tant la pica com el frontal estan alicatats amb trencadís de ceràmica de vius colors.

Al capdamunt de la font hi trobem un bonic mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb el seu nom.

La font de les Malaltes és molt popular a Martorell, ja existia el 1499.

Fou destruïda a causa de les riuades de l'any 1979 i restaurada per l'Ajuntament el 1990.

L'origen del seu nom és desconegut, i allà on la història calla, parlen els poetes: Francesc Pujols (Barcelona, 1882 - Martorell, 1962) i Jacint Lladó (1911'1991) l'han explicada en boniques poesies. Per a Pujols, les aigües de la font, salutíferes, tornen la vista tres ceguetes. Per a Lladó la font és refugi d'amoretes i desencís de dues fadrines que emmalanteixen d'amor. Podeu veure els dos poemes sencers a l'apartat de 'Poemes i versos a les Fonts'.

A banda i banda de la font llueixen sengles mosaics de rajoles de ceràmica amb fragments de les composicions dels poetes.

A l'esquerra hi tenim un fragment d'un poema d'en Jacint Lladó Salat que va escriure l'any 1946 i que diu així:

'A la font de les Malaltes
hi fa de bon estar.
Les hores, que hi són tranquil·les,
conviden a reposar.'

A la dreta de la font en tenim un altre que li dedicà el 1904 en Francesc Pujols.

'Martorell, vila famosa
pel Noia i el Llobregat,
i també per les fonts fresques
que hi ragen a tot rajar.'

També Antoni Massanell (Vilafranca del Penedès, 1924-1933) li dedicà un sonet prenent el pont com a centre d'evocació històrica.